El moment de Merkel
Aquesta és l’última cimera europea que presideix Angela Merkel. El semestre alemany al capdavant de la Unió acaba al desembre i, d’aquí nou mesos, la líder indiscutible dels últims quinze anys d’història comunitària deixarà la cancelleria. Un cop més, Merkel lidera un moment decisiu en l’Europa de les múltiples crisis: amb una pandèmia que ha abocat l’economia europea a la pitjor crisi de la seva història; amb la urgència d’aprovar un pressupost comunitari sota el xantatge d’Hongria i Polònia; amb la pressió d’aconseguir tancar un acord amb el Regne Unit, que ja és fora de la UE, i amb la salut democràtica de la Unió més malmesa que mai. Aquesta no és la discussió sobre el futur d’Europa que ambicionava la cancellera per a la seva última presidència, però el desafiament del covid-19 ha posat encara més pressió sobre cap on vol anar la Unió. Fonts comunitàries asseguraven aquests dies al digital Politico que no es podien imaginar com s’ho hauria fet la UE si en aquests moments la presidència de torn hagués recaigut en qualsevol altre soci europeu. La història recent de la Unió s’escriu al dictat d’Angela Merkel.
La crisi existencial de la UE -desafiada en el moll de l’os dels seus valors fundacionals- conviu amb els efectes d’una pandèmia la segona onada de la qual colpeja amb força el nord d’Europa. Alemanya ha passat de 1.872 contagis i 12 morts diaris a finals de setembre a 20.815 contagis i 590 morts diaris. La pressió de les xifres es va fer sentir en la franquesa del discurs de Merkel dimecres al Bundestag.
Però la popularitat de la cancellera s’ha disparat amb la pandèmia, fins i tot amb les dures restriccions imposades i la fermesa amb què les comunica. Merkel ha sabut humanitzar-se més que mai; connectar amb la ciutadania. Davant les protestes negacionistes del carrer, la cancellera ha intensificat els diàlegs ciutadans que abans eren un parell de cops l’any. Ara dialoga a través de Zoom, quasi cada setmana, amb grups de ciutadans triats i representants sectorials a qui escolta per prendre el pols d’una gent amb qui ha sabut empatitzar en un temps de profunda incertesa.
Els límits de la UE
El covid-19 no és només una amenaça sanitària, sinó també un desafiament democràtic, ha dit la cancellera. Després d’anys de connivència -com a líder europea i del PPE- amb les violacions a l’estat de dret a Hongria i després a Polònia, Merkel ha decidit ara marcar una línia vermella en la defensa d’aquests drets. Però el partit de Viktor Orbán, el Fidesz, continua formant part de la família democristiana, amb la protecció explícita de la CDU i la CSU.
Una vegada més, Merkel ha tornat a marcar els límits de la Unió. “Es tracta de si la UE és una unió de valors o si, al contrari, és sobretot un instrument econòmic”, va dir el primer ministre portuguès, António Costa, fa uns dies. Però, en el moment decisiu de l’anomenada per alguns “cimera del judici final”, la UE de Merkel ha demostrat, novament, que és una unió de compromisos a mida; de pedaços fets d’urgència. Ha passat a cada crisi i, malgrat tot, cada cop s’ha avançat en la integració europea. Ara la cancellera salva un paquet pressupostari vital per fer front als costos econòmics i socials de la pandèmia; un acord que per primera vegada preveu l’endeutament comú i que explica el llarg recorregut que la mateixa Merkel ha fet en la seva visió de la política europea.
