El 2020 en 10 moments teatrals

BarcelonaEl món del teatre recordarà el 2020 com un dels pitjors anys de la història. La pandèmia ha obligat a suspendre centenars de funcions i a cancel·lar desenes d'espectacles, i ha abocat artistes i treballadors a l'atur. Però el teatre ha lluitat per la supervivència reobrint les sales, i el públic ha respost: el 2020 ha deixat molts espectacles amb les entrades exhaurides –un fenomen provocat en part pels aforaments reduïts–. També hi ha hagut canvis al TNC, tancaments definitius i premis que han fet sobresortir la dramatúrgia catalana contemporània.

Els èxits de Guillem Clua

El nom de Guillem Clua ha sonat en diverses ocasions aquest 2020. El dramaturg i director va debutar al febrer a la Sala Gran del TNC amb Justícia, un espectacle ambiciós i atrevit que confronta les identitats d'una família pujolista al llarg dels anys. Amb Josep Maria Pou a la pell del jutge protagonista, el muntatge tenia totes les entrades exhaurides quan va haver de cancel·lar les dues últimes setmanes de funcions amb l'esclat de la primera onada de la pandèmia. L'obra no es tornarà a veure al TNC, però li va valdre a Clua el Premio Nacional de literatura dramàtica a l'octubre. El dramaturg va rebre el guardó com "un oasi enmig del desert". Just feia una setmana que s'havia estrenat una altra obra seva, Smiley. Després de l'amor, a l'Aquitània.

El país d'Àlex Rigola

paísEl director i dramaturg Àlex Rigola va estrenar a finals de gener a la Sala Beckett Aquest país no descobert que no deixa tornar de les seves fronteres cap dels seus viatgers. L'espectacle, protagonitzat per l'actriu Alba Pujol i Pep Cruz, parla de la mort del pare d'ella a partir de converses fetes uns mesos abans del decés. Després de fer temporada a la Beckett, l'obra va viatjar a Madrid i a la tardor va tornar a Catalunya, on es va poder veure al Teatre Poliorama. L'èxit de la proposta –que difumina la realitat i la ficció a partir d'una mena de conferència impartida per Alba Pujol– corrobora l'arrelament del teatre documental a la cartellera i dels espectacles que beuen d'experiències viscudes en primera persona.

La pitjor caiguda de públic de la història

El tancament forçat dels teatres des de mitjans de març i fins al juliol va ser una catàstrofe per a les sales. Al setembre l'activitat es va començar a recuperar, però a mitjans d'octubre va arribar la segona estocada amb un nou tancament provocat per la segona onada de la pandèmia. Les dades de l'Associació d'Empreses de Teatre de Catalunya (Adetca) retraten la pitjor caiguda de públic de la història. Fins al 21 de desembre, Adetca comptabilitza que el 2020 hi ha hagut 1.357.000 espectadors menys a Barcelona, una xifra que suposa una disminució del 56% del públic. La pandèmia ha impactat directament en l'economia del sector: s'han suspès centenars de funcions i desenes d'espectacles, i s'han deixat d'ingressar 35,7 milions d'euros. Tot plegat ha repercutit en artistes i treballadors escènics, que al llarg de tot l'any han exigit reiteradament ajudes a l'administració per fer front a la crisi del covid-19.

Festivals suspesos... i d'altres que resisteixen

La primera onada del coronavirus va provocar una allau de cancel·lacions de festivals, sobretot els que estaven previstos per a la primavera d'aquest any. Iniciatives com el Sismògraf, la Mostra d'Igualada, Fira Tàrrega i el Trapezi van transformar-se en festivals essencialment virtuals amb l'esperança de poder celebrar el 2021 una edició presencial. També van suspendre's els festivals d'Edimburg i el d'Avinyó, dues grans cites de l'escena internacional. A Catalunya el Grec va aconseguir resistir al juliol combinant la presencialitat amb una part digital. El festival de Barcelona –que va acollir muntatges memorables com el Díptic de Peeping Tom– va marcar el camí per a la reobertura dels teatres després de la primera onada i seguint les restriccions imposades per la pandèmia, i el sector s'hi va agafar com un exemple clau per defensar que la cultura és segura. A la tardor també es va celebrar el Temporada Alta més accidentat de la història, en un format híbrid amb propostes virtuals.

Adaptacions que triomfen: de Víctor Català a Anton Txèkhov

La pandèmia ha capgirat les programacions teatrals del 2020, però no ha impedit que s'estrenin grans adaptacions de clàssics. Solitud de Víctor Català al Teatre Nacional de Catalunya i El quadern daurat de Doris Lessing al Lliure van patir els primers estralls de la pandèmia: ni l'una ni l'altra van poder fer totes les funcions a la primavera i van recuperar-les a la tardor. Però malgrat els obstacles totes dues obres han aconseguit l'aval de la crítica i una resposta boníssima del públic. També l'adaptació contemporània de Les tres germanes de Txèkhov està triomfant al Lliure. L'espectacle dirigit per Julio Manrique es veurà fins al 17 de gener, però ja té totes les entrades exhaurides.

Destapats els abusos sexuals a l'Aula de Teatre de Lleida

L'equip d'investigació de l'ARA va destapar al maig els casos de dos professors de l'Aula de Teatre de Lleida que, durant més de 20 anys, van abusar sexualment d'alumnes –algunes menors d'edat–. Després de parlar amb una quarantena de persones, la investigació relata com l'exprofessor i exdirector de l'Aula de Teatre, Antonio Gómez, i un segon exprofessor, Rubén Escartín, van perpetrar durant dècades abusos a desenes d'alumnes. L'any 2018 nou d'aquestes noies van denunciar els dos professors per abusos entre els anys 2001 i 2008, però el cas havia prescrit i es va acabar arxivant. Arran de la investigació de l'ARA, però, van aparèixer més casos de noies que van patir durant els últims anys les actituds i males praxis de Gómez. Amb la publicació del reportatge, l'Ajuntament de Lleida va portar el cas a la Fiscalia i el Síndic de Greuges va obrir una investigació.

Tanca el Capitol, i l'Antic i la Hiroshima fan un crit d'alerta

Amb tots els teatres tancats temporalment per la pandèmia, el Club Capitol va dir adeu definitivament el 14 de juny. A finals del 2019 ja s'havia anunciat que el local de la Rambla deixaria de ser un teatre perquè la propietat no va voler renovar el lloguer als gestors del Capitol, el Grup Balañá. Al juny va acabar el contracte de gestió de la sala, que no va poder-se acomiadar com volia perquè el coronavirus va impedir organitzar una última funció. Just abans de la irrupció de la pandèmia a Catalunya, l'Antic Teatre llançava un crit d'alerta i demanava ajuda per garantir la continuïtat del projecte. La sala explicava aleshores que la propietat els exigeix pagar un 500% més de lloguer de forma immediata per tenir així el seu compromís de renovació del contracte, que acaba el 2027. Al mapa barceloní de sales teatrals també s'ha situat en alerta roja la Sala Hiroshima, que el 2021 es quedarà sense local perquè la propietat vol recuperar-lo.

Carme Portaceli dirigirà el TNC

Per primera vegada a la història, el Teatre Nacional de Catalunya estarà dirigit per una dona. La directora i dramaturga Carme Portaceli va guanyar al juliol el concurs públic per escollir la persona que capitanejarà l'equipament públic fins a la temporada 2026-2027. Portaceli va assumir la direcció al setembre i compartirà el càrrec amb l'actual director –Xavier Albertí– fins al 31 de juliol de l'any vinent. La nova directora vol atreure nous públics, sumar joves talents, potenciar les gires arreu de Catalunya i acollir companyies en residència durant la seva etapa al capdavant del TNC.

La revelació de Marta Aran i els 10 anys de la Flyhard

La directora i dramaturga Marta Aran va convertir-se al setembre en l'autora revelació dels últims Premis Max amb Els dies mentits, un monòleg sobre l'absència d'orgasmes en les relacions sexuals i el tabú que això suposa. L'espectacle és una producció de la Sala Flyhard, que l'octubre passat va complir 10 anys. La sala tanca una primera dècada convertida en un dels pols de la dramatúrgia catalana contemporània. Pel seu escenari hi han passat creadors com Jordi Casanovas, Clàudia Cedó i Marta Buchaca, i ha vist néixer fenòmens com El rei Borni de Marc Crehuet, Smiley de Guillem Clua i A.K.A. de Daniel J. Meyer.

L'adeu definitiu del Tricicle

El Premi Nacional de Cultura 2020 va recaure en el Tricicle just l'any en què –teòricament– el trio còmic es retirava dels escenaris. Però els humoristes no van poder culminar les 50 funcions programades a la primavera al Teatre Coliseum, i ara esperen trobar un forat l'any vinent per poder dir el seu adeu definitiu als escenaris. "Després de 40 anys per fi som acceptats dins del gremi, dins l’exquisit cercle de la cultura que considera que veure un espectacle d’entreteniment és una pèrdua de temps”, van celebrar al setembre, després de rebre el seu primer premi a Catalunya en 40 anys.