El pedaç Biden
L'ascens de Joe Biden no hauria d'entelar una realitat inqüestionable. Aquest divendres el seu rival, el radicalitzador en cap Donald Trump, ja havia obtingut en aquestes eleccions més vots dels que va aconseguir Barack Obama –fins ara, el president més votat de la història dels EUA– el 2008. Trump ha captat gairebé quatre milions menys de vots que Biden, és cert, però gairebé 70 milions de nord-americans han expressat el seu suport explícit a un demagog racista, masclista, narcisista, mentider i busca-raons que acumula acusacions d'assetjament sexual, rebat sense el més mínim pudor la ciència i dona suport al supremacisme i les conspiracions mentre atia la divisió social.
Gairebé 70 milions de nord-americans consideren desitjable seguir sent liderats per un populista que porta quatre anys soscavant els fonaments de la democràcia i que expressa la seva oberta admiració per dictadors com Xi Jinping, Abdel Fattah al-Sissi o Kim Jong-un i autòcrates com Vladímir Putin, Recep Tayyip Erdogan o Rodrigo Duterte. I això és un problema per a la mateixa democràcia dels Estats Units i per a la resta de món.
Joe Biden suposa un alleujament per a l'altra meitat de castigats nord-americans, consternats i descoratjats per quatre anys de desgast emocional a les mans de Trump. Però el demòcrata no té una solució màgica per revertir el dany causat. La política manipuladora de Trump, que ha fet de la desinformació, els rumors i la mentida la seva estratègia de poder, ja ha soscavat la credibilitat de tots els fonaments de la democràcia. Ha qüestionat a el mateix sistema electoral nord-americà llançant sospites sobre el vot per correu –no va fer el mateix el 2016, quan el mateix sistema li va lliurar la victòria tot i perdre el vot popular– i ha desprestigiat els tribunals, els funcionaris –fins i tot els de la Casa Blanca, abans de desfer-se'n–, l'exèrcit, els mitjans i fins i tot els seus propis serveis secrets. Qui no li dona suport de manera absoluta és un indesitjable que mereix ser destruït.
"En un sistema bipartidista, calen dos partits per reduir la polarització política i reparar les normes democràtiques", ha escrit l'analista Larry Diamond, de la Hoover Institution, a Foreign Affairs. El Partit Republicà es va retratar el mateix dia en què va donar suport a l'inexpert i imprevisible magnat com a candidat, abandonant l'afecte per la política com a gestió de la cosa pública –també les emocions socials ho són– per tal d'aferrar-se a la Casa Blanca, i ara es mantindrà al davant d'un Senat amb capacitat d'obstrucció. Trump es va encarregar de dinamitar les regles de joc democràtic i l'estructura republicana el va aplaudir per això. Ara la seva defensa de la integritat del procés democràtic que contradiu les acusacions de frau podria jugar en contra seva. "On és el Partit Republicà? Els nostres votants mai ho oblidaran", tuitejava un dels fills de Trump. És molt possible que no s'equivoqui.
La bretxa social marcada per la desconfiança i la intolerància cap a l'altre bàndol sembla irresoluble. La frustració dels perdedors, sumada a l'omnipresència d'armes i a l'ús massiu de les xarxes socials per part dels grups extremistes, fan témer quatre anys de sobresalts, esquitxats d'incidents com l'intent de segrest de la governadora de Michigan, Gretchen Whitmer. A més, la pandèmia –que bat rècords als Estats Units amb més de 120.000 contagis diaris– requereix despeses extraordinàries que podrien ser bloquejades pels republicans al Senat i augura una recessió econòmica atroç que entelarà la presidència de Biden. La necessitat de protegir la salut sobre l'economia no serà ben acollida per una població convençuda que el covid-19 és un experiment xinès, gairebé una invenció dels experts del sistema, i donarà ales a aquesta meitat de país obstinada a defensar les seves llibertats coartant les dels altres, si cal mitjançant les armes.
L'escenari Trump 2024 plana sobre els Estats Units. Fins i tot si no es presentés, la seva incapacitat per admetre la derrota –no hi ha ningú que odiï més que als losers– fa presagiar anys d'inestabilitat, crispació i possiblement episodis violents a mans de radicals. QAnon ha sigut declarada una amenaça terrorista domèstica per l'FBI, però també ha aconseguit que una de les seves admiradores republicanes sigui elegida al Congrés. La presidència de Biden és un pedaç necessari però no una solució per a uns Estats Units polaritzats i mirall d'un món dividit i vulnerable a l'aventurisme polític dels populistes. Com apuntava Paul Krugman al New York Times, en un article que també publica l'ARA, si es tractés de qualsevol altre país i tingués aquest nivell de disfunció política, estaríem a punt de considerar-lo un estat fallit.
