Ana Rosa i el clatell de Toni Comín

Ahir, a les nou del matí, Ana Rosa Quintana anunciava que aquell seria un programa clau en la seva trajectòria professional: “Es una de las mayores exclusivas que yo he dado en toda mi carrera profesional [...]. Algo que hará temblar los cimientos del Procés y que hará cambiar la situación en Cataluña. El sueño de la República se ha desvanecido”. Atribuïa la feina al seu reporter a Brussel·les, Luis Navarro, i a l’operador de càmera, a qui es va limitar a citar com a “Fernando”. Tot i ser l’autèntic responsable de l’espionatge i qui havia capturat la pantalla del mòbil de Comín, la presentadora no en sabia ni el cognom.

Ana Rosa, mostrant les imatges de les garrotades al Parlament el vespre anterior, va alertar: “Yo les aconsejaría a todos los manifestantes que estén con la careta de Puigdemont que se la vayan guardando”. Ho va dir amb una sobredosi d’autoestima i una fatxenderia excessiva, creant suspens al voltant d’una exclusiva. Van estar-se una hora i mitja inflant el gos sobre la misteriosa primícia que acabaria amb l’independentisme.

Finalment van mostrar la imatge: “Éste es el cogote de Comín”, deia per situar-nos en l’escena. Culpava el polític: “Ya se sabe que estas cosas, cuando no se tiene cuidado, ocurren”. Dos contertulians, tot i defensar el mètode, van voler fer una reflexió sobre ètica periodística. Ella els va tallar en sec.

La prova de la intencionalitat és que la càmera s’acosta per damunt de Comín i fa un zoom sobre la pantalla. “Estos señores están muertos”, concloïa una col·laboradora. “Este programa ha conseguido desenmascarar a Puigdemont”, es vantava Ana Rosa.

Cal plantejar-se si, en un cas així, preval el dret a la informació o el dret a la intimitat. Ana Rosa Quintana ho ha tingut clar: els missatges reforcen la línia editorial del seu programa, que cada matí combat l’independentisme, per tant prioritza l’interès general i el valor periodístic. Sens dubte, són un document de primer ordre. La prova és que, una estona més tard, a Els matins de TV3 se’n feien ressò resumint el contingut dels missatges sense reproduir-los en imatge. I en el TN migdia ja els van mostrar íntegres. Una altra cosa és la manera com s’obté la informació. Però que no sigui ètic no vol dir que sigui delicte.

La part televisivament més llaminera d’El programa de Ana Rosa va consistir a contraposar la compareixença pública de Puigdemont del dia abans amb els seus missatges de mòbil. Els missatges destapen allò que no sabem de la política, allò que ens amaguen als ciutadans. L’impacte de la informació rau en el fet que mostra el contrast entre la veritat pública del Procés i la veritat privada. És obvi que hi ha una diferència abismal. Potser si el relat públic de l’independentisme no s’hagués allunyat tant del relat privat, aquesta exclusiva de l’Ana Rosa no hauria tingut tanta rellevància.