Ana Rosa fa la campanya a Vox
Crítica de teleDimarts al matí, a Telecinco, a 'El programa de Ana Rosa', la presentadora posava en relleu els enfrontaments entre Ciutadans i Vox. Després d’explicar l'últim intercanvi de tuits entre membres dels dos partits, Ana Rosa Quintana aprofundia en Vox admirada per la bona acceptació que estava assolint. A més, cada vegada que parla d’ells col·loquen com a imatges de fons al plató el festival multitudinari amb llum, confeti i música, un recurs que confon l’audiència perquè acaba transmetent una sensació d’agrupació multitudinària i exitosa que cada dia està celebrant alguna cosa.
Ana Rosa Quintana va donar pas a un vídeo que, amb música animada, repassava les noves adhesions a Vox amb un ‘Qui és qui’ de famosos simpatitzants. En pantalla posaven un gràfic amb petits rectangles que s’anaven girant i mostraven la foto de la persona coneguda que havia expressat el seu suport a Vox. Un era l’empresari Ortega Lara, víctima fa molts anys d’un segrest d’ETA, un altre l’escriptor Sánchez Dragó, i també hi havia els toreros Morante de la Puebla i Ortega Cano. El clímax del vídeo arribava amb Arévalo, l’humorista més tronat d’Espanya, que fa acudits del que ell anomenava “gangosos”. Amb aquest personatge s’hi recreaven perquè tenien imatges d’una mena de sopar castís on ell mateix es declarava fatxa perquè li agradaven Espanya, els toros i la truita de patates. També incloïen a la llista Carmen Lomana, 'pija' televisiva, i Salvador Monedero, famós perquè és el pare del Monedero de Podem, i el contrast ideològic afegeix certa gràcia a la seva presència. I finalment Antonio del Castillo, pare de Marta del Castillo, la noia assassinada fa anys que es va convertir en un cas mediàtic de la televisió sensacionalista.
Els seus rostres anaven apareixent en pantalla d’una manera molt inquietant, perquè més que semblar simpatitzants semblava una fitxa policial de detinguts.
Ja fa mesos que estem veient que a les televisions d’àmbit estatal el franquisme i la ultradreta les fascina, perquè implica l’aparició de personatges abrandats, discursos simplistes i demagògics, individus amb molta agressivitat verbal i permanents enfrontaments a plató. Tot això representa un caldo de cultiu idoni per a Vox. L’enfortiment del feixisme, el racisme, el masclisme i l’homofòbia són garantia d’espectacle televisiu en cadenes que busquen audiència sense cap sentit de la responsabilitat. És un relat molt simple i fàcil d’explicar. Si Ana Rosa setmanalment presenta la llista d’adhesions il·lustres a Vox es pot dir que, de cara a les eleccions, els haurà fet més de mitja campanya.
