Autisme, amb ‘A’ d’amor
Netflix ha estrenat dos programes documentals que acosten els espectadors a la realitat del trastorn de l’espectre autista d’una manera molt curiosa i, sobretot, amb una gran sensibilitat. No es tracta de documentals que pretenen aprofundir en els detalls mèdics ni terapèutics d’aquest trastorn, però sí que ens apropen a la seva quotidianitat quan es converteixen en joves adults.
El primer programa és Love on the spectrum. La sèrie documental australiana té com a excusa argumental l’organització de cites i trobades entre persones no neurotípiques que volen trobar parella. No és ni de bon tros un dating show sensacionalista. El podríem considerar una versió elegant i acurada del First dates. L’experiència serveix per facilitar la socialització a homes i dones que precisament tenen una gran dificultat per fer-ho. Els protagonistes van apareixent i entrecreuant-se al llarg dels quatre episodis i de mica en mica els anem coneixent amb més profunditat. El Michael, la Chloe, el Kelvin, l’Olivia, la Maddi, el Mark, l’Andrew, el Jimmy... es convertiran en entranyables i imprescindibles. Se’ls entrevista a ells i a les seves famílies i hi ha una terapeuta especialitzada que els ajuda a donar-los recursos perquè es desenvolupin amb més facilitat en unes trobades que, en el seu cas, comporten nivells d’estrès i angoixa molt importants. És una sèrie documental d’una enorme tendresa en què t’enamores de tots els protagonistes sense excepció. Perquè, més enllà d’entendre el que suposa el trastorn d’espectre autista a l’hora d’interactuar i comunicar-se amb la resta de persones, serveix per desmentir tòpics i estereotips i descobrir el ventall de virtuts, capacitats i talent de tots els personatges.
L’encert del documental és proposar aquest sistema de cites, primer perquè televisivament és un esquer molt potent i serveix per observar l’evolució dels protagonistes. Situa els personatges en unes circumstàncies en què, qui més qui menys, tothom s’ha trobat i, per tant, empatitzes amb les seves dificultats i nervis davant de la situació. T’identifiques amb els protagonistes. A més, és útil per reivindicar i normalitzar la inclusió i el potencial de les persones no neurotípiques en tots els àmbits socials.
L’altre documental és The speed cubers, que amb l’excusa de descobrir-nos el peculiar món de la competició del cub de Rubik ens presenta en Max Park, un noi de disset anys amb trastorn autista que aconsegueix desbancar l’heroi imbatible de tots els campionats del món, Feliks Zemdegs. Malgrat l’evident rivalitat ens mostra una història d’amistat molt tendra i es fa evident com el talent i l’esperit de superació d’en Max amb el cub de Rubik li suposen un recurs extraordinari per desenvolupar habilitats socials i comunicatives.
Tant Love on the spectrum com The speed cubers són històries emocionalment potents que posen de manifest la dimensió més sincera de l’amor en tots els sentits.
