Per fi, bèsties intel·ligents
PeriodistaQue 'Natura sàvia' s’estrenés a TV3 amb en Peyu conduint ens va fer témer el pitjor. Un altre presentador donant voltes en cotxe per Catalunya es feia ja insuportable. I aleshores van aparèixer Quimi Portet i Albert Pla mirant-s’ho per la tele, lamentant un altre programa d’un presentador conduint. En pocs segons vam saber que veuríem, per fi, un programa diferent.
A 'Natura sàvia' tenim tres plans narratius diferents. El primer són en Peyu i l’expert en animals Jaume Sañé descobrint bèsties en el seu medi natural. El presentador juga el rol d'inexpert maldestre que necessita ser il·lustrat. Sañé, per la seva banda, evidencia meticulositat i una cura extrema amb les bèsties que és insòlita a la televisió, on els animals solen ser titelles al servei de l’espectacle. És el primer programa d’animals que veiem en què l’expert porta guants: “Me’ls poso per protegir el gripau de mi mateix”. L’altre nivell de relat són les imatges documentals que complementen les explicacions científiques, fet que demostra que al marge de l’humor estem davant d’un espai divulgatiu fet amb rigor. I finalment, el tercer nivell de relat és el que s’esdevé en un plató amb Quimi Portet i Albert Pla. Els músics exerceixen de comentaristes, fent elucubracions humorístiques i surrealistes sobre les bèsties i allò que van veient. Van ser valents per fer burla de dos àmbits sagrats: la monarquia i els castellers. Aquest és el vessant que, si bé es pot convertir en la part més original del programa, necessita rodatge. En el primer programa vam detectar les espurnes d’espontaneïtat que s’haurien d’ampliar per funcionar amb fluïdesa. De moment, Portet i Pla, tot i el seu enginy, van caure en massa ocasions en una mena de teatret que semblava un guió memoritzat amb dificultats. Si guanyen naturalitat, 'Natura sàvia' pot aconseguir instants d’esmolada genialitat. Està bé, a més, que tant en Peyu com Jaume Sañé de tant en tant apareguin en el relat de plató, trencant la coherència del fil narratiu per establir un joc televisiu insòlit, divertit i singular.
El programa, a més, ha sabut plasmar visualment el seu plantejament estructural. Partint la pantalla en diversos enquadraments i simultaniejant les accions, el programa esdevé diferent i modern. S’evidencia la reflexió que el fa fugir de la inèrcia dels programes de divulgació animal, que acostumen a estar tots tallats pel mateix patró de realització.
El gran defecte és l’horari en què s’ha programat. És un espai molt familiar, que hauria de precedir 'Si no t’hagués conegut', que comença a convertir-se en una sèrie feixuga, inquietant i poc familiar, que obliga a enviar la canalla a dormir. L’audiència també va semblar acollir millor la divulgació científica que la ciència-ficció. 'Natura sàvia' mereix una franja prioritària perquè denota sentit de l’humor i respecte per les bèsties. Dos símptomes clars d’intel·ligència, un valor que també convé divulgar.
