Borrell i la BBC: no n’hi ha per tant

Crítica de teleResulta força sorprenent l’èxtasi que ha provocat l’entrevista del ministre d’Exteriors, Josep Borrell, en un programa del canal de notícies de la BBC. El periodista és Stephen Sackur i té fama de collar els seus convidats en el programa ‘Hardtalk’. Certament ho fa.

En el cas de Josep Borrell, Sackur va ser clar i concret en les preguntes i va procurar qüestionar les tesis del ministre. I així han de ser les entrevistes. El periodista demostra el rigor d’haver documentat una entrevista en què intenta que Borrell entri en conflicte amb els seus propis arguments. El ministre estava tens i era obvi que no se sentia còmode a l’hora de contestar.

Per valorar l’entrevista de la BBC cal tenir en compte el context. Des del punt de vista català i espanyol, Sackur no és sospitós de res. I això elimina prejudicis de l’espectador. A més, la distància emocional, geogràfica i periodística respecte a l’independentisme li permet fer una entrevista que es limita a anar a les beceroles del conflicte. Com que l’entrevista s’emet a escala internacional, on els espectadors pot ser que no coneguin gens els fets dels quals es parla, el nivell d’aprofundiment és baix. Pràcticament no hi ha matisos. La mateixa entrevista a Catalunya hauria resultat massa elemental.

No podem prescindir tampoc dels elements que pesen en el convidat, ja sigui a nivell més formal o de contingut. Per una banda, fer servir l’anglès i no pas el català o el castellà li resta a Borrell espontaneïtat i convicció argumental. Juga en inferioritat de condicions respecte al seu entrevistador. La repercussió internacional de l’entrevista el pressiona a mantenir un rol més sobri i mesurat. Històricament, Josep Borrell acostuma a desenvolupar un tarannà més cínic i una mica prepotent en determinades entrevistes: pot arribar a menystenir la pregunta o el plantejament del periodista de torn. La dimensió i el prestigi de la BBC i l’àmbit de difusió, sumat a les formalitats del càrrec de ministre que ostenta, l’obliguen a mantenir una actitud més cordial, que, possiblement, no mantindria amb un periodista d’un mitjà català, per exemple, amb qui se sentiria més fort per retreure-li la manera de preguntar. El resultat d’una entrevista depèn moltes vegades del paper que vulgui jugar l’entrevistat i no només de les preguntes que faci el periodista. A ‘Hardtalk’, Borrell entoma amb un 'fair play' resignat el combat dialèctic fruit de la pressió mediàtica.

Stephen Sackur és un bon entrevistador, sap anar al moll de l’os i demostra una bona preparació de la conversa. I és veritat que Borrell està incòmode perquè no és una entrevista fàcil de lluïment.

Ara bé, afirmar que d’aquestes entrevistes aquí no se’n fan és exagerar i sobrevalorar la conversa. Sí que hi ha periodistes que saben fer entrevistes que vagin a la contra. Terribas, Pastor, Heredia, Évole... Et poden agradar més o menys, però saben fer-ho. Una altra cosa és que Borrell accepti enfrontar-s’hi.