El retrat més sublim
En el marc de l'Atlàntida Film Fest la plataforma Filmin ha inclòs en el seu repertori la producció noruega La pintora y el ladrón, un documental meravellós i commovedor. Arrenca amb el robatori de dos quadres exposats en una galeria d’art d’Oslo que ha pintat l’artista txeca Barbora Kysilkova. La policia aconsegueix detenir i identificar un dels lladres, i l’artista, intrigada –i fins i tot afalagada– pel fet que algú hagi volgut robar la seva obra, aprofita el judici per parlar amb el lladre, Karl-Bertil Nordland. La policia no aconsegueix recuperar les obres d’art i ell no recorda què va fer el dia del robatori com a conseqüència de les seves addiccions. Kysilkova està disposada a fer qualsevol cosa per recuperar-les, però de mica en mica el que semblava que havia de ser un thriller sobre la persecució d’un delicte es transformarà en una potent història emocional carregada d’humanitat. L’artista se sentirà commoguda per la vida tràgica i inestable del lladre i admirada per la seva sensibilitat. I aquesta estranya connexió la portarà a demanar al lladre si el pot pintar. Ell acceptarà i, en el procés d’elaboració del primer retrat, naixerà una amistat entre els dos que servirà d’inspiració perquè Barbora Kylsikova creï més obres. El documental té la virtut de plantejar-te incògnites a mesura que el vas veient. Genera molta curiositat sobre el procés de gravació tenint en compte que es tracta d’un llarg període de temps de seguiment dels protagonistes, que posa el focus en els aspectes més emocionals i íntims. I, en canvi, la presència de la càmera aconsegueix fer-se sorprenentment invisible. Observes els personatges en les seves circumstàncies més fràgils, totalment despullats de qualsevol artificiositat o exhibicionisme, d’una manera molt realista i detallada, però sempre amb delicadesa.
Algunes escenes són molt commovedores, com el moment en què Barbora obsequia Karl-Bertil amb el seu primer retrat o la conversa del company de l’artista fent-li entendre els riscos psicològics i el desgast d’aquesta amistat que ha començat.
Benjamin Ree, el director, aconsegueix construir una història molt potent en què canvia els rols artístics. L’artista és la dona i la musa que inspira l’obra és un home. Però de mica en mica descobrim dos personatges profundament ferits que connecten d’una manera especial i es necessiten per tirar endavant. La pintora y el ladrón és un documental emocionalment complex, ple de sensibilitat i dolor. Al final, el robatori del quadre és només un pretext que ha unit els personatges i serveix per veure’ls evolucionar. El resultat és una obra d’art, un retrat sublim, acurat, precís, realista i d’una llum exquisida com la pinzellada de la protagonista. No us el perdeu.
