El declivi de 8TV
Crítica de teleLa cadena del Grup Godó està, ara mateix, en franca decadència. Al mes de setembre, la mitjana de 8TV ha sigut d’un 1% i 10.000 espectadors. Si ho comparem amb l’últim mes de Josep Cuní a la cadena, el juny del 2017, la diferència és important: aleshores va obtenir un 3,5% de mitjana. La temporada següent, només amb Alfons Arús, la cadena se sostenia al voltant del 2%.
El canal no ha viscut mai una etapa realment esplendorosa i ha evolucionat a partir de canvis constants, experiments empresarials i revulsius peculiars que sempre semblaven la solució definitiva. Però a cada bugada perdien un llençol. Alfons Arús primer i Josep Cuní després van ser els dos únics puntals d’una cadena que sempre ha trontollat amb un model permanentment en crisi. Però ara el declivi ha esdevingut alarmant. Sense Cuní primer i Arús després, la cadena està en una fase terminal, amb uns pedaços televisius erràtics que ja no poden dissimular l’agonia.
8TV va passar de presumir de ser la que oferia més hores seguides en directe a l’audiència a no oferir-ne cap. A l’estiu estava ‘enllaunada’ per vacances, i es convertia en un canal fantasma on semblava que no hi treballés ningú. En dates informativament assenyalades, com el 17-A o l’Onze de Setembre, la cadena del Grup Godó emetia anuncis d’una màquina de tallar verdures o una pel·lícula sobre catàstrofes naturals. Amb la temporada regular, les poques hores de directe semblen haver-se convertit en un maldecap que només serveix per justificar l’existència de la cadena.
La major part de la franja matinal, més enllà de les connexions amb RAC1, està destinada a anuncis de televenda. La tarda, a sèries poc il·lusionants i un espai envasat de zàping. Al migdia repeteixen l’espai informatiu ‘La nit a 8TV’ del vespre anterior. I aquesta temporada han incorporat la coemissió de la tertúlia futbolística manllevada d’una altra cadena, Barça TV. Al vespre, els informatius ‘8 al dia’ amb Jordi Armenteras i ‘La nit a 8TV’, ara amb Pol Marsà al capdavant, s’han convertit en residuals.
Les maniobres televisives del director general Ramon Rovira en aquesta última franja horària resulten desconcertants. La seva aposta més evident va fer fallida des del primer dia. Va desplaçar l’informatiu principal d’Armenteras, que ja flaquejava, a un format fugaç, i es va posar ell al capdavant d’un nou espai d’anàlisi d’actualitat anodí i passat de moda que fins i tot va obtenir dades pitjors que les d’Armenteras. Amb les vacances, va desempallegar-se subtilment de l’espai, i li va passar el mort a Marsà, que ara rema al vaixell insígnia de la cadena amb l’aigua al coll.
És xocant que un grup mediàtic com el Grup Godó, amb dos diaris centenaris i la ràdio de més èxit a Catalunya, no sàpiga treure partit d’una cadena de televisió que els fa nosa. Més que no saber què fer-ne, sembla que no sàpiga com tancar-la.
