Una democràcia de veritat
El dissabte 16 de novembre, fa deu dies, la monarquia britànica va patir un dels daltabaixos mediàtics més importants de la seva història recent. L’entrevista que el príncep Andreu va concedir a la BBC va acabar comportant la seva destitució com a membre oficial de la casa reial. El duc de York va recórrer a la televisió pública del seu país per millorar la seva imatge i negar les declaracions d'una dona que l'acusava d’abús sexual. També havia d’aclarir els seus vincles d’amistat amb Jeffrey Epstein, el pederasta i magnat nord-americà amb qui es va continuar divertint tot i les acusacions de tràfic sexual per les quals va ser condemnat. Abans de l’entrevista ja hi va haver dimissions en el gabinet de comunicació de la casa reial preveient que, si es feia, seria un desastre. I no anaven equivocats. Els cinquanta minuts d’entrevista de la periodista Emily Maitlis al programa BBC Newsnight el van enfonsar en la més absoluta misèria. Les seves respostes van ser tan inquietants i inversemblants que quatre dies després la reina el retirava de les seves funcions públiques.
Maitlis va fer les preguntes pertinents i necessàries, amb correcció absoluta, en un to prudent i un llenguatge corporal gens agressiu. Mà de ferro i guant de seda. I això que no deu ser fàcil preguntar-li fins a tres vegades, a un príncep, si una noia russa molt jove li va fer un massatge als peus. Però el duc de York va donar versions incoherents, en ocasions es va quedar sense paraules a l’hora d’aclarir determinats dubtes i, el més escandalós de tot, va oferir explicacions tan esperpèntiques que va provocar una allau de burles de l’audiència. Era ofensiu, perquè pretendre que l’audiència s’empassés el que deia era tractar la ciutadania d’idiota.
En plena efervescència de la tercera temporada de The Crown, l’escàndol connecta amb un episodi molt semblant que es recrea en el quart episodi. El 1967, en plena crisi econòmica de la Gran Bretanya, el duc d’Edimburg va fer unes declaracions ridícules en un programa de la televisió nord-americana queixant-se del baix pressupost de la casa reial. El marit de la Reina, per arreglar el desastre i millorar la imatge de la Corona, va recórrer a la BBC i va promoure un documental sobre la família. El resultat era tan penós i fals que els va perjudicar encara més. La reina fins i tot va prohibir emissions futures del documental.
Però hi ha un fet simptomàtic. Mentre The Crown, a través de la ficció, repassa exhaustivament la trajectòria de la reina i aireja mundialment alguns dels seus draps bruts, el fill petit de sa majestat es fa l’harakiri en directe a la televisió pública del país. I la casa reial ni es queixa de Netflix ni de la BBC. Mira la sèrie en secret i destitueix el fill conflictiu. Potser cal entendre-ho com a referència del que deu ser, suposo, una democràcia de veritat.
