Els dijous de TV3 recuperen el pols televisiu

Nit televisiva d’èxit a TV3. El retorn de la programació regular del prime time va funcionar amb contundència. El Polònia, amb 592.000 espectadors i un 24,9% de quota, va aconseguir cinc punts més que l’estrena de la temporada passada i va ser el programa més vist del dia. És la demostració irrefutable que els espectadors tenien ganes de recuperar el programa de sàtira política, i més després d’haver-lo vist perillar. Amb l’estrena, va debutar un nou actor, Xavi Espinosa, que va tenir una arrencada contundent: va interpretar Oriol Mitjà (un personatge que promet), Leo Messi, Francesc Mauri i Pere Aragonès. Les imitacions eren molt més ajustades que les caracteritzacions, però els nous personatges van aportar un cert esperit renovat al programa.

A continuació, l’estrena d’una nova temporada de Persona infiltrada amb Marta Torné com a presentadora també va tenir bona acollida: 376.000 espectadors i un 18,9% d’audiència. L’emissió, amb la xef Carme Ruscalleda com a convidada, va ser una bona aposta per arrencar. Ruscalleda havia d’endevinar qui era el parent infiltrat a casa dels Geis Albertí, una família de Sant Feliu de Guíxols. El plantejament del programa és eficaç perquè a partir del moment que apareixen tots els protagonistes, l’espectador comença a jugar. És més, la dinàmica del concurs provoca que l’audiència jugui de manera constant fins i tot sense pretendre-ho. És impossible veure el programa sense jugar a endevinar. I això és el que manté els espectadors atrapats. Tothom està en igualtat de condicions: aquí no serveixen ni els coneixements, ni l’edat, ni l’experiència. El càsting era encertat: una família que garantia l’espectacle amb els seus hobbies tàntrics. Sol passar que en aquests tipus de concursos els participants evidenciïn un nivell de motivació exagerat. D’altra banda, la xef Carme Ruscalleda va demostrar una generositat poc habitual en els famosos, ja que sovint la seva condició de celebritat els fa mostrar-se desmenjats en programes aliens, com si allò no anés amb ells. Ruscalleda va mantenir una actitud expeditiva i va mostrar bon humor a l’hora de participar de les excentricitats familiars. A nivell de muntatge, el programa guanya quan sap simultaniejar situacions que passen en diferents habitacions i potenciar l’estranyesa de tenir un famós a casa. En certa manera, el mateix programa juga amb l’espectador, ja que les seleccions que fa de les gravacions tenen sovint la intenció de despistar o reforçar dubtes. Alguna prova va semblar una mica induïda, com la d’ensenyar la foto de família a determinada gent del carrer com si fos a l’atzar. Persona infiltrada té els ingredients per funcionar: un misteri a resoldre, un famós en un context d’inseguretat, la xafarderia d’immiscir-se en la vida privada d’una família i la possibilitat de jugar en directe. És tan efectiu que fins i tot el Polònia podrà fer algun esquetx polític basat en Persona infiltrada. Per fi els dijous de TV3 recuperen el pols televisiu.