El 'thriller' més estrany de la teva vida

Netflix ha estrenat ‘Watership Down’, una sèrie d’animació que, durant el primer capítol, no pots evitar preguntar-te: “Què hi faig mirant això?” Cal subratllar que el fet que sigui ficció d’animació no és sinònim de dibuixos per a la canalla. Sobretot, no deixeu cap nen petit mirant aquesta sèrie perquè li podríeu provocar, com a mínim, un greu disgust o un estat d’angoixa que us compliqués la nit.

L’origen de ‘Watership Down’ és una novel·la d’aventures de Richard Adams que va triomfar a principis dels anys 70. I la peculiaritat més determinant és que està protagonitzada per conills. El llibre es va convertir poc després en pel·lícula i més tard en una sèrie d’animació per a televisió. I, aquest desembre, fruit d’una col·laboració entre la BBC i Netflix, se n’ha fet un 'remake': una minisèrie de quatre episodis tan estranya com inquietant.

L’argument se situa al sud d’Anglaterra, a Hampshire, i se centra en una petita comunitat de conills amb ànima antropomòrfica. És a dir, els rosegadors pensen i es comporten com ho faria un col·lectiu humà i, de fet, tenen meravelloses veus d’esplèndids actors britànics (James McAvoy, Ben Kingsley, Olivia Colman...) de dicció perfecta i entonació sublim. És la sèrie ideal per passar-la a classe d’anglès (nivell mitjà i avançat). L’argument és una metàfora de la societat humana i les seves misèries. En Fiver és un conill turmentat que té un seguit de visions de futur que li serveixen per alertar la seva comunitat que plana sobre ells un perill imminent. A partir d’aquí es relata tota l’aventura dels rosegadors, liderats per en Hazel, fugint per trobar un lloc millor per viure sense aconseguir-ho. Pel camí toparan amb tota mena de dificultats, drames, lluites i errors. S’aniran trobant amb altres comunitats de conills amb sistemes de vida diferents, que els portaran a experimentar conflictes com a espècie. Es tracta d’una mena d’al·legoria permanent en què es reflexiona sobre medi ambient, política, estructures socials, perspectiva de gènere, desenvolupament...

La qualitat d’animació no és cap meravella. És més, el moviment estrany d’alguns conills en moure’s no tens clar si forma part de les limitacions tecnològiques o del desig de potenciar la sensació inquietant que desprèn la sèrie. El nivell interpretatiu del doblatge és tan bo que acaba provocant un efecte de distanciament: és inevitable que, a cada capítol, t’aturis uns segons a pensar en l’elevat nivell dialèctic de la conillada. La música i els efectes de so potencien enormement la tensió dramàtica. El ritme narratiu és trepidant i l’aventura es converteix en un 'thriller' fosc, amb uns antagonistes terribles, escenes de gran crueltat i tragèdies sense compassió per l’espectador. Costa entrar en el relat. Primer t’atrapa l’estranyesa de la història protagonitzada per conills, després t’enganxen les constants vicissituds i, com que són només quatre capítols, finalment penses que val la pena veure com acaba la història i la maledicció que plana sobre en Hazel i els seus companys de viatge. És la sèrie ideal per fer-se vegetarià.