Encara no ens ha tocat la loteria
L'última onada feminista ja serveix com a argument de venda publicitària. Un dels àmbits mediàtics tradicionalment més masclistes per excel·lència i que, històricament, ha reflectit l’esclavisme de les dones en la societat, ara té cura d’oferir relats molt sensibles al feminisme. En els nous productes relacionats amb nadons hi apareixen els pares com a protagonistes cuidadors. En els d’higiene de la llar també, i no com a ineptes que no saben què fer amb el pal de fregar sinó com a participants actius i sibarites de la neteja domèstica. Fins i tot en els anuncis de menjar de gats, un producte que històricament sempre s’ha dirigit a les propietàries de felins, també n’hi ha un que, per fi, ha gosat mostrar un home com a cuidador de la bestiola. Tot sigui dit, és un menjar que assegura el bon entrenament físic d’un gat àgil i prim, no el pelut i apàtic que relacionen amb les mestresses. No s’han acabat els estereotips ni les patinades, però les agències han detectat la necessitat de modificar els rols de gènere amb urgència.
Aquesta tendència s’ha fet visible també en uns dels anuncis més populars de l’any: els dels sorteigs nadalencs.
El de la Grossa de Cap d’Any ho ha preferit fer amb sentit de l’humor. La Neus està preparant el primer dinar de l’any i sent per la ràdio que el seu número és l’afortunat. Trenca un plat de l’ensurt i, esverada, se’n va a avisar el seu marit, en Josep, que jau a la butaca i li demana què vol amb menyspreu. Just quan ella està a punt de comunicar-li la bona nova, hi ha un pla esplèndid: en Josep s’arrenca un pèl del nas o es treu una burilla (no us ho sabria dir). És un pla demolidor, que amb pocs segons ho diu tot. Un home malhumorat, poc col·laborador a casa, arrepapat a la butaca i sense gaire interès pel que li pugui dir la seva dona. Ella s’ho repensa i li diu que té el plat a taula mentre es posa el bitllet de la Grossa a la pitrera. S’entén que la Neus ha decidit començar una vida nova sense el borinot del seu marit, ara que tindrà diners. Un punt d’humor a un fet tràgic: el munt de dones que no deuen tenir més remei que continuar sotmeses als marits perquè la seva fragilitat econòmica no els deixa alternativa.
En l'anunci de la Loteria de Nadal (un dels quatre que han fet), una filla agafa el relleu del seu pare, acabat de jubilar, a l'empresa familiar. L’home desconfia de la capacitat de la seva filla i es presenta a l’oficina i comença a donar-li ordres. La dona li fa entendre al seu pare, amb amor i tacte, que ha arribat el seu moment de liderar el negoci i que ell hi haurà de confiar.
És obvi que el feminisme ven. I que duri. Perquè malgrat que en unes ocasions no sigui un plantejament sincer sinó purament comercial, tot s’encomana una mica. Hi ha gent que només així entén el missatge. Ara bé, malgrat que sembli que el feminisme estigui consolidat amb tant d’anunci, falta molt perquè ens toqui la loteria de veritat: la que erradiqui el masclisme de la realitat i no del meravellós món dels anuncis.
