L’Espanya del Lute

“Yo me cago en la madre que parió al Lute. ¡El Lute sois vosotros! ¡Yo soy Eleuterio Sánchez! Mi madre me parió siendo Eleuterio Sánchez. ¡Vosotros sois el Lute! ¡El Lute es un invento vuestro!” Aquesta és la millor frase d'Eleuterio Sánchez contra el Lute, que va emetre aquest dimarts el Sense ficció de TV3. Resumeix l’essència del documental. La virtut d’aquesta producció és que sap anar molt més enllà de la biografia d’un dels fugitius més perseguits de la història d’Espanya i construeix una reflexió molt interessant sobre un país i una època. L’arrencada del documental és potentíssima: les fotografies d’Eleuterio Sánchez cremant la figura de cera que van exposar en el museu de Madrid i el protagonista explicant les circumstàncies i les raons d’aquell fet. S’havia convertit en un personatge famós, el van col·locar a la sala dels assassins i aquella figura tètrica representava tot allò que la cultura mediàtica i social de l’època havia ajudat a construir. L'Eleuterio no podia suportar la imatge distorsionada que s’havia creat d’ell. Va sortir de la presó sent una persona diferent: s’havia alfabetitzat, havia madurat i s’havia cultivat intel·lectualment. I, sobretot, havia reflexionat sobre les seves pròpies circumstàncies vitals. El protagonista reivindica la diferència entre el jo individual (l’Eleuterio) i la conseqüència social i mediàtica (el Lute). I el documental desenvolupa el retrat de les dues facetes d’aquest personatge. Per una banda el creixement personal de l’Eleuterio, on intenta explicar-se a ell mateix des d’un autoconeixement, gairebé un treball psicoanalític, molt interessant. La manera com ens expliquem, ens argumentem i ens justifiquem a nosaltres mateixos no deixa de ser un punt de vista més. En el cas de l’Eleuterio és revelador com, més enllà de les seves accions, construeix un argumentari que connecta amb l’estrat econòmic, el nomadisme, els vincles afectius familiars i els condicionants socials. D’altra banda, el documental ofereix un altre punt de vista més cru: el del director d'El Caso, el diari de successos sensacionalista de l’època, que dibuixa el Lute tal com el percebia la societat d’aleshores.

Dos fills i una de les seves exparelles acaben de donar matisos al relat. El fet que el fill petit parli des de la universitat intenta fer palès, de manera subliminar, la pujada en l’escala social. Del lumpen a l’acadèmia. La relació del Lute amb les dones i com les va utilitzar és, potser, el fil que queda inexplorat.

D'Eleuterio Sánchez contra el Lute n’acaba resultant una reflexió sobre l’Espanya de Franco i com s’alimentava mediàticament la societat de l’època, les conseqüències de l’absència de l’estat del benestar, l’acarnissament del règim contra les classes més baixes i la capacitat de resiliència individual. Eleuterio Sánchez és l’excepció insòlita que confirma el fracàs d’una dictadura que va condemnar tot un país a la misèria política, social i intel·lectual.