“Un espectacle de merda”
Un debat amb una mitjana d’edat de 74 anys entre Trump, Biden i el moderador, Chris Wallace. I el decorat estava a l’altura d’aquesta jovenalla. Des del 1992, amb el debat Bush-Clinton-Perot, que el set del plató és pràcticament idèntic. Fa divuit anys que no han canviat res. I en la televisió, divuit anys és una eternitat. En un món que s’ha convertit en una gran interfície i tot és digital, ens trobem amb dos avis discutint-se en un escenari teatral i ranci, per veure qui és l’home més poderós del món. La Comissió de Debats Presidencials, l’organisme que gestiona el debat, s’aixopluga en les formes de la tradició. Si manipuléssim la imatge i tornéssim al blanc i negre del primer debat entre Nixon i Kennedy el 1960, la posada en escena no canviaria gaire. Tot és tan estàtic que el realitzador amb prou feines ha de treballar. A nivell visual, bona part del temps la pantalla queda partida en dues meitats on els candidats discuteixen.
Donald Trump va transgredir el gènere del debat polític per arrossegar-lo als codis televisius que ell domina: els de l’entreteniment. Interrupcions, desafiaments, descrèdits i amenaces. És l’estil propi del reality show, en què s’anul·len els arguments per portar la batalla al terreny dels baixos instints i les emocions. El moderador i Joe Biden no tenen les eines per moure's còmodament en aquest context més salvatge mentre que Trump s’hi recrea. Wallace veu com de mica en mica la seva estructura de sis blocs i respostes de dos minuts sense interrupció va fent-se més caòtica. Desesperat, renya Trump: "Senyor president. El seu equip de campanya ha estat d’acord que tindrien respostes de dos minuts ininterrompudes. Per què no respecta el que el seu equip ha acordat?” Un Biden descol·locat al principi riu davant dels atacs com un mecanisme de defensa. Poc després ja se sent aclaparat pel sarcasme constant de Trump i el fet que ell no pugui parlar ni tan sols quan és el seu torn. “Will you shut up, man?”, exclama desesperat. “Oh! Give me a break!”, lamenta Biden quan no pot continuar. En un atac de fatxenderia, l’argument de Trump és ben senzill: “Això és així”. I Biden li respon una de les grans veritats de la nit: “Això és així perquè tu ets qui ets”. El president dels Estats Units el treu de polleguera quan li recorda el problema del seu fill amb les drogues. És l’únic moment que el demòcrata envia un missatge contundent mirant a càmera i dient que el seu fill s’ha rehabilitat i que n'està orgullós.
Després del debat, els especialistes de la CNN estan esparverats del que acaben de veure. Dana Bash, corresponsal en cap de política de la cadena, resumeix amb contundència el que acaba de veure: “That was a shitshow!” (“Ha sigut un espectacle de merda!”) El seu col·lega, corresponsal en cap a Washington de la cadena, busca més matisos: “Ha sigut autèntic caos dins un contenidor d'escombraries incendiat en un tren que descarrilava. Ha sigut el pitjor debat que he vist mai. Ni tan sols ha sigut un debat. Ha sigut una desgràcia. El poble nord-americà és qui ha perdut aquesta nit. Ha sigut horrible”. I això és així perquè Trump és qui és.
