Évole, Junqueras i la precampanya

Diumenge, nou capítol de Lo de Évole amb l'entrevista a Oriol Junqueras. Tal com ens va advertir el mateix periodista, el format, en essència, és el de Salvados.

El programa arrencava amb una conversa amb un company de l'equip, mostrada de tal manera que semblés una gravació accidental on els protagonistes fingien treballar aliens al fet televisiu. En la recerca del realisme, contribuïa a potenciar aquest efecte fora de càmera l'ús del català com a part de la posada en escena, mostrant a part de l'audiència la realitat quotidiana del bilingüisme. De fet, amb la mateixa finalitat, en la conversa més informal d'Évole amb Junqueras, el periodista provocava el canvi sobtat del català al castellà (i viceversa). Abans de començar l'entrevista més formal, hi va haver dos instants destacables. El primer, en què Évole prevenia Junqueras de les preguntes que li faria: "Tu et quedes i jo marxo, però suposo que entendràs que t'he de fer les preguntes que t'he de fer". Una advertència periodísticament innecessària. Se sobreentén que Évole mantindrà l'exigència professional i no actuarà per compassió. Comunicar-ho a l'entrevistat semblava una manera de demanar disculpes per fer la seva feina. Va sorprendre, també, que Évole li comentés al company d'equip que li feia "mandra" la part del qüestionari més política. Una justificació tan poc periodística com incoherent tenint en compte que s'anunciava l'interès de l'entrevista pel fet que Junqueras era l'home de qui depenia la governabilitat d'Espanya. I sort que li feia mandra, perquè, al capdavall, l'entrevista política que li va fer Évole va ser impecable, tant per les preguntes com per la tensió i el debat argumental entre ells dos. Junqueras també es va mostrar molt més desinhibit en aquest tram de la conversa que no pas parlant de les qüestions de la vida carcerària. El líder d'ERC va ser exquisidament prudent a l'hora d'entrar en detalls sobre la convivència a la presó. Tot i que Évole intentava arrencar-li vivències més traumàtiques i sòrdides (com la manera de morir-se d'un pres, moments de por, les ganes de plorar, les baralles o el consum de drogues), es va fer evident que Junqueras volia protegir i respectar la intimitat de la vida al mòdul i dels interns, sense esbombar misèries ni detalls escabrosos que poguessin afectar la convivència i la privacitat de l'entorn. La televisió també es veu dins de les presons.

L'entrevista va coincidir amb l'anunci de Torra de la propera convocatòria d'eleccions i, oportunament, Évole li va preguntar a Junqueras: "¿Torra ha fet el primer acte de campanya?". "Tots estem en precampanya", va respondre. Tenint en compte la màgica coincidència amb el fet que aquella va ser, sobtadament, la primera entrevista que la conselleria de Justícia autoritzava a ser gravada dins la presó, potser caldria saber si l'aparició televisiva de Junqueras també es podia entendre com el seu primer acte de campanya.