Un expedient contra TV3

Dilluns, en el TN vespre, Toni Cruanyes va dedicar quaranta-cinc segons a explicar que la Junta Electoral Central havia obert un expedient a TV3 precisament per un fet que afectava els mateixos serveis informatius de la cadena: la cobertura de la marxa a Brussel·les i l’emissió del concert per la llibertat dels presos. Cruanyes en va especificar els motius. La informació havia estat excessiva “i això va fer que TV3 trenqués el principi de neutralitat en campanya electoral”. A continuació aclaria que aquesta decisió era la ratificació de la decisió de la Junta Electoral Provincial, a petició d’un recurs del PP.

La notícia era purament informativa i en cap moment es va contraargumentar ni donar el punt de vista dels responsables de TV3. Comunicar-ho a l’audiència és un gest de transparència que els honora. A continuació, Cruanyes va ampliar la notícia explicant que la Junta Electoral Central en un altre cas havia contradit la Provincial considerant “que TVE va actuar correctament quan no va emetre l’espot electoral de la CUP que defensava la llibertat dels presos”.

Punt final de la notícia. Un text que acompleix els requisits essencials de la redacció periodística. Tota la informació és certa i en cap moment s’entra a interpretar els fets ni la cadena es defensa. Això sí, hauria estat bé explicar a l’audiència què implica obrir un expedient informatiu i les conseqüències.

Ara bé, a vegades el text més asèptic i objectiu permet a l’espectador inferir raonaments. Que Toni Cruanyes exposés primer l’expedient contra TV3 i a continuació expliqués que a TVE se li ha donat la raó per haver censurat un espot de la CUP permet, als espectadors amb més ganes d’utilitzar el cervellet, reflexionar sobre els criteris de la Junta Electoral Central i comparar-los. Es castiga un excés d’informació perquè vulnera la neutralitat i, en canvi, s’aprova la censura tot i tractar-se d’un anunci que s’havia d’emetre dins d’uns espais cedits a la propaganda electoral.

Un espai gratuït de propaganda electoral ha de permetre justament això, la propaganda. Per tant, la neutralitat seria que cada partit, lliurement, publiciti el que li plagui i no pas el que li agradi a la Junta Electoral Central. En tot cas, explicar els dos casos consecutius fa reflexionar l’espectador sobre els criteris de la Junta Electoral Central, quan són periodístics i quan ideològics. El principi de neutralitat que exigeix la Junta Electoral Central no se l’aplica a ella mateixa. I això permet al ciutadà dubtar sobre la fiabilitat i la coherència dels criteris d’aquest òrgan electoral que té el poder de sancionar.