El 'fake' Felip i el missatge per la reial cara

A El intermedio, en els últims mesos, estan traient partit a una tecnologia que permet suplantar la cara del protagonista, en aquest cas el Gran Wyoming, i substituir-la per la d’un polític o qualsevol altre personatge popular. La gràcia és que té un realisme prou convincent i el fals personatge mou la boca reproduint allò que diu el personatge real.

Dijous, Wyoming es prenia una substància màgica d’un tub d’assaig i després de patir convulsions es convertia en el rei Felip i comunicava a l’audiència que ens oferiria el missatge de Nadal “por la real cara”. El fake Felip afegia: “Una cara bastante bonita teniendo en cuenta que todos mis antepasados eran primos entre sí”. En un context que reproduïa l’entorn habitual del missatge nadalenc oficial del monarca valorava l’any que s’acaba: “En 2019 ha pasado más gente por mi casa que por la de Bertín Osborne”. Entre els temes d’actualitat hi havia Catalunya, i van recordar una de les escenes viscudes per la seva família a Barcelona: “Estamos fomentando que mi niña la mayor hable un catalán perfecto. Tanto, que estoy preocupado porque lo que quería ser un gesto con Cataluña se me está yendo totalmente de las manos. Leonor ya no me pide que le suba la paga. Me pide una revisión del pacto fiscal”. El fake Felip agraïa, per superar els conflictes, l’aparició d’una eina que estava tenint un paper important a nivell de cohesió i unanimitat a la societat espanyola: “¿La Constitución? ¡No! ¡El satisfayer!” El missatge acabava adquirint aires surrealistes quan explicava que s’havia educat des de petit en el feminisme gràcies a la seva mare i a un ós panda, fent al·lusió a la devoció històrica de la reina Sofia per aquestes bèsties, a les quals té apadrinades. El fake Felip aleshores es posava a fer uns gemecs propis d’un ós panda i, després de cantar una nadala amb una simbomba, s’acomiadava en tots els idiomes oficials d’Espanya, incloent-hi l’idioma panda.

A nivell tecnològic, l’esquetx ens fa reflexionar sobre el futur que ens espera en la suplantació d’identitat a l’hora de generar missatges a través dels mitjans de comunicació i les xarxes socials.

Amb tot, sigui quina sigui la tècnica emprada, parodiar el rei d’Espanya no és nou però és saludable. A mesura que passen els anys i la societat evoluciona (no sempre tant com voldríem), els esdeveniments oficials de la monarquia resulten, a ulls dels ciutadans, cada vegada més caducs. El tractament virtual de la seva imatge ho potencia encara més, posant en contrast les últimes tecnologies amb les tradicions més naftalíniques i el poder encarcarat. Fer humor sobre la monarquia és cada vegada més senzill perquè ha esdevingut una institució que s’ha acabat convertint còmica en ella mateixa.