Guia imprescindible per entendre la guerra
Diumenge el '30 minuts' va emetre ‘Això era casa meva’, un reportatge que s’acosta a la guerra de Síria d’una manera diferent. No es tracta d’una cronologia del conflicte bèl·lic que ha durat vuit anys i que ha comportat 400.000 morts i tretze milions de desplaçats. És una mirada amb microscopi als detalls i a les implicacions humanes i, encara més important, a les seqüeles i conseqüències que pot tenir sobre els seus ciutadans en el futur.
El protagonista i qui traça el fil conductor és Gabriel Garroum, un politòleg fill de pare sirià i mare catalana. Comença dient que des de petit ell ja entenia que tenia els seus orígens en dos mons que per a ell eren un de sol però que en comprenia les incoherències. I aquesta mirada és determinant a l’hora d’explicar-nos la guerra a Síria perquè sap adaptar el discurs a aquestes diferències culturals a l’hora de traslladar-nos-en els aspectes més importants.
En la introducció, Garroum ens sintetitza la guerra de Síria d’una manera senzilla perquè entenguem el conflicte. A continuació, viatja fins a les ciutats de Damasc i Alep per explicar, sobre el terreny, allò que inicialment era un relat teòric i posar-nos en context del que significa una ‘guerra urbana’. Resulta molt pedagògic entendre la complexitat d’una guerra en què intervenen tants agents diferents, però sobretot és més corprenedor quan veus exemplificats en els barris i en el teixit comercial els efectes transformadors i devastadors de la guerra, no només les pèrdues humanes i els perills, sinó també el que suposa en la quotidianitat de les persones i especialment en el seu estat psicològic i emocional.
Garroum ho explica en primera persona (especialment expressant la seva impotència i patiment pel que fa als seus familiars sirians) però també a través del testimoni d’alguns dels seus parents d’Alep i els seus veïns.
‘Això era casa meva’ marca una diferència perquè el que fa Gabriel Garroum és ampliar el relat més tangible i material de la guerra amb un relat més simbòlic i filosòfic, per explicar que aquest tipus de conflictes s’immisceixen en aspectes vitals als quals sovint no es dona importància, o no es tenen en compte, o senzillament, són difícils de transmetre.
L’explicació que fa sobre el concepte de ciutat i la diferenciació entre espais públics i privats i com la guerra destrueix aquesta frontera, i provoca una transformació de la identitat dels seus individus, s’acaba convertint en una lliçó televisiva magistral. Finalment, el reportatge desemboca en el debat sobre el model de reconstrucció de la ciutat. No és un simple dilema estètic. En l’elecció del model rau el debat sobre quina opció és més efectiva a l’hora de tancar ferides. I això, com sabem aquí, és essencial per a la pau del futur. ‘Això era casa meva’ és una guia imprescindible per entendre molt més que una guerra. Serveix per comprendre les persones que l’han patit.