L’imbècil del Juan
PeriodistaJa el tenim aquí. L’anunci de la Loteria de Nadal aquest any té l’originalitat d’estar protagonitzat per un imbècil. La trama es basa en l’argument de la pel·lícula 'Atrapat en el temps', protagonitzada per Bill Murray i Andie MacDowell, on ell fa d’un home malcarat que cada dia experimenta la condemna de la monotonia, revivint el dia de la marmota fins que aprèn a gaudir de la vida.
El protagonista de l’anunci és el típic idiota solitari: antipàtic amb els clients, mal educat amb els veïns i egoista, que ni tan sols vol compartir el número de loteria que li ofereix una companya del mercat on treballa.
En la versió llarga de l’anunci veurem com l’home cada dia es lleva a les sis, i com a la pel·lícula, cada matí del 22 de desembre la ràdio informa del sorteig de la loteria. I cada dia se li cremen les torrades i fuig del veí que intenta aprofitar el viatge d’ascensor i baixar amb ell. I cada dia renega quan ensopega amb l’arbre de Nadal, i observa com li cauen les taronges al de la fruiteria del mercat i es troba a la cafeteria amb la noia a qui, la nit abans, no ha volgut atendre perquè era massa tard i tancava la parada.
La història es repeteix i l’home descobreix, per tant, que si compra la butlleta li tocarà, de tal manera que l’endemà decideix comprar totes les de la parada, i el següent totes les del mercat, fins al punt que guanyar es converteix en una rutina que no comporta cap satisfacció perquè ningú pot compartir l’alegria amb ell.
El nou anunci juga amb el referent cinematogràfic perquè resulta molt popular i és una faula que vol parlar, simbòlicament, d’una realitat força quotidiana: l’avorriment de la monotonia. La història, tant la de la pel·lícula de Bill Murray com la de l’anunci de la Loteria, té una lectura més profunda, que pretén explicar la complexitat de l’existència humana, el fet d’experimentar una vida distorsionada. La segona, més òbvia, es limita a explicar-nos la història d’un imbècil que aprèn la lliçó, l’egoista que, fart de reviure el mateix dia una vegada i una altra, comença a fixar-se en allò que passa al seu voltant. I a poc a poc va corregint els seus errors per empatitzar amb les necessitats dels altres. I així, l’anunci acaba convertint el pobre imbècil en un heroi. L’home passa per tres fases: primer està avorrit de la vida, després pretén aprofitar-se de la vida comprant tots els números i, finalment, en el clímax narratiu, veu que el que ha de fer és aprofitar la vida compartint-la amb els altres. En definitiva, el que ens han volgut dir els de la Loteria aquest any és que la vida no té sentit per ella mateixa, sinó que té valor en funció de com ets capaç d’observar-la i compartir-la amb els altres. Que és molt bonic i tal, però escolta, a l’hora de la veritat no hi ha res com una bona picossada de calers per trencar la monotonia.
