Immigrants que no són homes?
Dilluns al migdia, al Telenotícies de TV3, Raquel Sans explicava una notícia que havia passat a Dénia: “Un home s’enfila per la façana d’una casa on s’havia produït un incendi. El veí no podia sortir perquè té la mobilitat reduïda i aquest jove el va rescatar pel balcó. Creuen que aquest heroi anònim que va marxar de seguida és un noi senegalès que a l’estiu treballa al mercat d’artesania del port”. Mentre ho explicava, vèiem les fotografies de l’operació de salvament. El titular en pantalla informava: “Grimpa per un edifici per salvar un veí d’un incendi”. Aquesta notícia posava el focus en l’heroïcitat d'una persona que arrisca la vida per salvar la d’una altra.
A Antena3 noticias, diumenge al vespre, la notícia tenia un enfocament diferent. La presentadora Mónica Carrillo explicava: “Un inmigrante senegalés ha salvado la vida a un hombre atrapado en una casa en llamas”. La notícia radicava en el fet que era un immigrant qui se la jugava per un autòcton del país. El rètol en pantalla els delatava: “Un inmigrante salva a un hombre”. Desposseïen l’immigrant de la seva condició d’home. La notícia, per tant, era que algú que no arriba a la categoria d’home decideix arriscar la vida per un que sí que té aquesta condició. Posaven al descobert els prejudicis que destil·la habitualment aquest informatiu, que carrega, sempre, cap a la dreta. La notícia no és una operació de rescat sinó que un immigrant faci una bona obra. A Telecinco van anar molt alerta a no caure en l’error d’Antena3 a l’hora d’explicar el mateix cas, però se’n van sortir relativament. Van explicar el rescat fent servir els termes “héroe anónimo” i “joven senegalés vendedor ambulante”, que salvava “un hombre con movilidad reducida”. En el titular en pantalla deien: “El inmigrante senegalés que salvó a un vecino durante un incendio”. Havien localitzat i parlat amb l’heroi, el Gorgui, que no té papers i fa tres anys que viu a Espanya, on va arribar amb pastera. Amb la seva dèria per mostrar imatges impactants van fer un muntatge de notícies similars: un paraguaià que va salvar un ancià de Múrcia, un nen turc que va salvar una altra criatura i Mahmoud Gasama, el noi de Mali sense papers que es va jugar la vida escalant un edifici per rescatar un nen a París que estava penjat d’un balcó. És a dir, no eren notícies de salvaments heroics en general sinó d’immigrants que fan una acció noble o positiva. Els informatius van plens de notícies en què són els immigrants els que necessiten ser rescatats. Aquesta vegada l’element noticiable era justament a la inversa. La notícia era la lloable excepcionalitat de la bona conducta i eficàcia d’uns immigrants en concret. L’excepció que confirma la regla. Aquesta és la diferència subtil entre una televisió pública i dues de privades. La responsabilitat informativa i la importància en l’ús del llenguatge, d’on es desprenen els valors de tractar-los com a persones o com a immigrants que només són persones molt de tant en tant.