Jorge Javier Superstar

Aquest divendres el programa de Telecinco La última cena arriba a la final. Es tracta d’un concurs culinari grotesc. S’hi enfronten la parella formada per Belén Esteban i Jorge Javier Vázquez contra Terelu Campos i Víctor Sandoval. Han de preparar un àpat per a tot un seguit de comensals oresents al plató i que són testimoni del procés d’elaboració. Tots ells, cuiners i convidats, formen part de la fauna extravagant habitual de la cadena. Per assegurar-se la crispació més enllà de l’estrès de preparar el sopar multitudinari, de tant en tant es pot jugar amb l’anomenat sobre de Judes a través del qual els convidats poden enviar un missatge anònim als concursants criticant-los, menyspreant el menjar o fent pública alguna informació que desestabilitzi el procés d’elaboració de l'àpat. La dinàmica del joc compta amb la col·laboració del xef Sergi Arola, que s’ha convertit en comodí habitual de diversos formats de Mediaset per aconseguir promoció dels seus restaurants. Tota mena de tronistes, exconcursants de Gran Hermano, viudes, paparazzis i exs de famosos circulen pels fogons del programa.

Però hi ha alguna cosa còmica que fa que aquest programa assoleixi les cotes més altes de l’esperpent. En aquesta paròdia estrambòtica del Sant Sopar, Jorge Javier Vázquez també exerceix subliminalment de Jesús. És el mestre de cerimònies i obre el programa fent una interpretació musical. Adapten la lletra de grans èxits a una temàtica gastronòmica i el presentador canta i balla acompanyat per ballarins amb mascareta que fan una coreografia de pa sucat amb oli. Ja fa temps que coneixem les ínfules interpretatives de Jorge Javier, que s’ha preparat com a actor de musicals en les seves poques estones lliures. I per això obre el programa fent d’estrella principal de l’espectacle. A ritme de “Yo quiero bailar toda la noche” ell canta “Yo quiero cenar toda la noche”. O versiona la cançó d’Olé Olé “¡Voy a mil! ¡Me muero por cenar, gazpacho o vichyssoise, con sus pueeeeerros!” amb un porro agafat a la mà i el micròfon a l’altre. Per descomptat hi ha sentit de l’humor, però també l’arrogància de qui es vol exhibir com a artista multidisciplinari, amb més autoestima i ambició que talent. Jorge Javier Superstar va fent la coreografia dels ballarins i cantant amb playback, i acaba amb la llengua fora i sense alè donant pas a l’inici del concurs. El resultat, més que impressionant o divertit, és ridícul, propi d’un sopar de Nadal d’una empresa on els empleats es preparen actuacions per fer riure els companys. La última cena és la síntesi de l’esperpent de la cadena, que amb l’excusa de l’entreteniment ha acabat embogint el personal.