La llibertat d’expressió de Winnie-the-Pooh

PeriodistaDijous al matí a 'Espejo público', el programa de Susanna Griso, connectaven amb un reporter a la Puerta del Sol per explicar l’anècdota que havien fet retirar el ninot de Winnie-the-Pooh per no ofendre el president xinès Xi Jinping en la seva visita a Madrid. La Xina ha censurat la imatge de l’os des que el 2015 es va començar a fer mofa de la semblança física del president amb el ninot a les xarxes socials. El reporter va fer un gir inesperat en la seva crònica i va demanar la incorporació del Winnie-the-Pooh gegant per entrevistar-lo: “Señor Winnie-the-Pooh, ¿al final ayer le invitaron a irse?” I el ninot, obedient, responia amb accent llatí: “Respeto al presidente chino. Lo siento. De corazón que yo no...” I va confirmar que la policia li va demanar que es mogués cap a una altra banda de la plaça. A la Puerta del Sol hi ha diverses persones amb disfresses gegants que, a canvi de fer-se una fotografia amb els turistes, reben alguna propineta. El Winnie-the-Pooh, però, no va saber mantenir gaire estona el seu personatge. L’ànima i les fragilitats del senyor que hi havia dins del seu cos van acabar explicant les seves misèries al micròfon del reporter quan menys s’ho esperava: “Yo me gano la vida de este personaje... Me da para comer y sobrevivir. Trabajo por la voluntad del pueblo español y de los extranjeros que vienen hasta aquí...” El reporter, però, ho va aprofitar per fer una investigació periodística sobre l’osset: “¿Señor Winnie-the-Pooh, se hacen los chinos fotos con usted?”, “¿Ayer perdió unos cuantos euros?” Tot i que el reporter insistia perquè el ninot mantingués l’essència del personatge, l’inquilí del seu interior insistia en recordar les seves penúries: “A mis compañeros y a mi nos da para sobrevivir y pagarnos nuestras cositas...” El reporter mai li va preguntar quant recaptava, sinó que es reiterava en la idea de trobar el paral·lelisme entre el ninot de peluix i l’ésser que hi havia dins: “A usted ya le llamaban Winnie de pequeño, ¿no?” I l’home, amb veu una mica trista, explicava la història: “Sí, mi padre me regaló un osito Winnie-the-Pooh de pequeño. Y yo ahora me gano la vida con él”. Aleshores va fer una mena de reverència. “Es un personaje que me gusta y que me agrada demasiado desde pequeño”. Mentre al plató tothom es feia un tip de riure amb la idea d’entrevistar l’os, la connexió es va acomiadar amb una estranya sensació de llàstima pel pobre home, que disposat a aprofitar la història de Xi Jinping, feia una mica de xantatge emocional a l’audiència. A la Xina censuren un ninot perquè s’assembla massa al president. Mentrestant, aquí els ofèn el color groc, es van arribar a confiscar globus del Piulet, s’engarjola gent que fa titelles, se cita a declarar senyors amb un nas de pallasso o es porta davant del jutge un humorista que es moca amb la bandera. Però, esclar, a Antena 3 la censura de Xina els fa més gràcia i a Espanya hi ha llibertat d’expressió.