CRÍTICA DE TV

La lluita de classes arriba al 'reality'

i Mònica Planas
17/06/2020
2 min

Un cop acabat Supervivientes Telecinco s’ha afanyat a estrenar el nou reality de la cadena: La casa fuerte. Aquest nou concurs recull personatges grotescos d’altres programes de Mediaset i té una dinàmica que entronca amb una peculiar lluita de classes i un capitalisme descarnat. Els concursants hi participen per parelles i hi ha dues categories: els residents i els assaltants. Els residents viuen en un xalet amb tota mena de comoditats i se suposa que protegeixen els diners que van guanyant de les proves en una caixa forta. El grup dels assaltants viuen al jardí practicant la indigència i aspiren a prendre el lloc a alguna de les parelles que viuen al xalet i quedar-se la seva fortuna. És un enfrontament entre els habitants adinerats i els antisistema. Els primers organitzen la seva vida obsessionats en acumular diners i no ser desposseïts del que els pertany. Els segons estan disposats a fer qualsevol cosa per apropiar-se del que els ha estat negat. El programa organitza diferents proves que simbolitzen aquest enfrontament. Una mena de meritocràcia voraç en què guanya qui combat amb més ràbia. Valors com el menjar, l’aigua calenta, un sostre i les comoditats de la llar estan connotats com una expressió de luxe i privilegi i, per tant, estan reservats a un sector dels participants. La resta malden per prendre’ls el lloc i aconseguir aquests preuats béns. El concurs es diputa en un context de baralles constants, especialment entre les dones: insults, amenaces, intents d’agressió i molta violència verbal. En les seves discussions els participants fan al·lusió molt sovint a la gelosia i l’enveja dels altres. Les proves són una excusa televisiva per dinamitzar els concursants, però el context general és el d’una guerra molt crispada. Les caixes fortes són el símbol del programa: durant les gales setmanals, apareixen a primera fila, davant de tots els concursants residents, mentre que els assaltants estan en un segon terme. Se celebren unes anomenades juntes de prejudicis en què s’escullen les parelles més ben valorades en termes de neteja, educació, simpatia i sinceritat. Les guanyadores aconsegueixen la immunitat i, per tant, mantenir els seus privilegis.

Una vegada més, Telecinco filtra valors ultraconservadors a partir d’un relat d’entreteniment: la lògica d’una riquesa limitada a uns quants mentre els pobres aspiren a aquell luxe, comportant-se com a lladres de comoditats. Són una subespècie molesta obsessionada en arrabassar allò que en realitat no els pertany i que només aconseguiran a partir d’una lluita individual feta des de l’odi. Mentrestant, la classe alta sobreviu intentant ajustar-se als prejudicis imperants i aixafar sense compassió els escarabats que els vulguin prendre el lloc. Valors gens innocents que transmeten a l’audiència un missatge subliminar que estigmatitza les classes baixes, que elimina l’estat del benestar i els drets socials i promou els privilegis dels més espavilats.

stats