La sèrie que no t’esperaves

Crítica de tele'The Romanoffs' és la nova estrena d’Amazon Prime Video, l’esperada nova producció de Matthew Weiner, el creador de 'Mad men'. Són vuit capítols independents que parteixen d’un passat comú que és només una excusa per agrupar un seguit d’històries i personatges. Cada episodi retrata el context d’una persona que es creu descendent de la família reial russa, els Romànov, assassinada el 1918 pels bolxevics. La careta de la sèrie reprodueix el moment de la matança, i construeix la possibilitat que algun membre de la família fugís i tingués descendència. No és una ficció d’època malgrat aquest inici. Cada capítol es desenvolupa en l’actualitat, en diferents llocs del món. Aquest suposat llinatge aristocràtic compartit serveix sobretot per reforçar la decadència i una mena d’infortuni existencial dels protagonistes. De moment només se n’han estrenat dos episodis i, per ara, sembla un recull de contes contemporanis televisats. 'The Romanoffs' és més aviat un compendi de pel·lícules un pèl massa llargues. És una sèrie en què el pes recau en la interpretació dels actors i el bagatge íntim que els mou. La intenció més evident de la sèrie és la de comunicar a l’espectador un estat d’ànim i reflexions de caràcter emocional, psicològic i social. Una realització i una fotografia molt acurades contribueixen a crear atmosferes que traspuïn una càrrega simbòlica i interpretativa.

En els dos primers capítols, les relacions de parella, el desamor, el desencís, els dubtes vitals, la desorientació i el desig per revertir aquesta situació i trobar un lloc propi al món són l’eix narratiu central. La manera que té Weiner d’atrapar l’espectador és a partir de generar curiositat sobre les vides privades dels protagonistes. El tedi i una certa lentitud d’acció semblen voler arrossegar l’audiència a aquest desassossec anímic.

El primer capítol, 'The violet hour', que se situa en un París d’una claror tènue i delicada, mostra una decadència creixent del relat, en què ens convida a fer una reflexió valenta sobre els prejudicis i la diferència de classes, jugant amb l’espectador, provocant-li, amb un guió molt ben cosit, dubtes permanents sobre les verdaderes intencions dels personatges. El segon episodi, 'The royal we', porta implícit un sentit de l’humor peculiar, recreant-se en un creuer de luxe delirant i sabent explicar un drama matrimonial sense caure en els excessos.

Igual que passava amb 'Mad men', les relacions sentimentals entre homes i dones, el desig entre ells però també les dificultats per trencar vincles emocionals amb el passat tornen a fer-se molt presents.

'The Romanoffs' no és gens la sèrie que t’esperaves que fos, però un cop t’hi trobes, reconeixes a Weiner el talent per haver fet una ficció seriada diferent. Amb tot, tens la sensació que la virtut artística i televisiva de 'The Romanoffs' no es percebrà tant de capítol en capítol com al final, en conjunt.