El llenguatge sibil·lí de García Ferreras
La detenció d’uns membres dels CDR titllats de terroristes, la possibilitat de desmuntar el relat pacífic de l’independentisme, l’aniversari de l’1-O, la proximitat de la sentència del judici al Procés i la campanya electoral és el caldo de cultiu idoni per a Antonio García Ferreras a l’hora de presentar ‘Al rojo vivo’. Aquests són alguns dels elements més sibil·lins en l’ús que fa del llenguatge televisiu:
1) Els bucles d’imatges barregen indistintament escenes de l’operació Judes, de l’1-O de fa dos anys, de l’aniversari actual de l’1-O, d’antics actes reivindicatius dels CDR i imatges del govern de Torra, i ho converteixen tot en la mateixa cosa. En nombroses ocasions, les imatges sinistres de l’operació Judes dels guàrdies civils entrant al taller brut i amb estris estranys precedeixen les imatges de Quim Torra, com si estiguessin connectades.
2) L’ús d’un vocabulari que porta a confusió. A la pantalla es podia llegir “Los CDR coquetearon con otros explosivos como cloratita”. El verb ‘coquetejar’ és un eufemisme que no compromet ni especifica res però indueix l’espectador a pensar en la manipulació i fabricació.
3) L’ús de “ellos” com a sinònim de l’independentisme. Quan Ferreras fa referència a punts de vista independentistes dels quals no especifica l’autor, deixa anar, per exemple, un “esto es lo que dicen ellos”. O “¿Está tocada la convivencia en Catalunya? Porque sabes que algunos lo niegan…” D’una manera subtil aquest “ellos” o “algunos” deixa entreveure un menyspreu i una manca de credibilitat que converteix el missatge en tendenciós.
4) Desacreditar TV3. Quan García Ferreras sosté que els detinguts van manipular explosius, afegeix: “Lo dicen hasta en TV3”, com a súmmum de l’evidència. Com si la tergiversació informativa de TV3 fos ja incapaç d’amagar el que és flagrant. Aleshores emet un fragment del 3/24 en què la presentadora diu que “fonts de la investigació afirmen que preparaven una acció mediàtica amb un artefacte al Parlament”. I, a continuació, Ferreras desacredita la manera d’explicar-ho: “Una acción mediática también es el atentado contra las Torres Gemelas”.
5) El compte enrere de l’esclat de violència: el presentador fa un relat de calma tensa. “Está siendo una mañana bastante tranquila para lo que algunos esperaban” (suposo que es refereix a ell mateix). O “Hay cierta tranquilidad” en instants que la pau és absoluta, com si es tractés d’una condició transitòria.
6) Reiteració de les imatges de les agressions a periodistes. Fins a 10 vegades ha posat les escenes d’assetjament a periodistes, reiterant que, tot i que l’independentisme diu que és pacífic, passen aquestes coses.
Un seguit d'elements que delaten que els que estan àvids de violència, atemptats i agressions són ells mateixos per animar l’espectacle televisiu. Les ganes que tenen que peti tot.
