El maltractament de TVE a ‘En portada’

A La 2 de TVE emeten el programa En portada, que vindria a ser l’equivalent del 30 minuts de TV3. Està en antena des del 1984. El reportatge que van emetre la setmana passada era Vidas de frontera, una radiografia humana i social de Mexicali, la línia fronterera entre Mèxic i Califòrnia. Comença amb una imatge molt potent d’una caravana de cotxes esperant creuar la frontera a quarts de cinc de la matinada i tots els personatges que circulen al voltant d’aquests vehicles intentant subsistir. En portada entrevista algunes persones les vides de les quals han quedat atrapades en aquest racó de món desolador. Mexicali esdevé una presó simbòlica continguda pel mur que els separa dels Estats Units. El reportatge serveix per reflexionar sobre les polítiques migratòries des d’una òptica més humana i profunda, amb molts matisos. Vidas de frontera denota cura en la realització. Cada pla sembla meditat, els enquadraments demostren anhel per fer-se suggeridors a l’espectador. Té habilitat per escodrinyar els espais i les persones i, a la vegada, fer-ho amb la prudència de no interferir en el terreny que retrata. Vidas de frontera, igual que els altres reportatges esplèndids de l'En portada, té l’esperit del periodisme més clàssic, encara no intoxicat de nous llenguatges televisius impacients i efectistes. Aquests reportatges no tenen pressa per narrar. Confien en l’interès de l’espectador i s’ajusten al ritme intern que demana la història.

En portada és un tresor de la televisió pública. Malgrat les dificultats, encara assumeix el repte de viatjar i explicar circumstàncies que passen a l’estranger. No és fàcil en temps tan convulsos i amb estretors econòmiques. És un fet que ha suposat un llast per al 30 minuts, per exemple. El programa emblemàtic de TV3 anys enrere podia assumir reportatges que es gravaven en altres països i on els reporters tenien temps per treballar lluny de casa. Ara les històries del 30 minuts cada vegada passen més a prop.

En portada persisteix en el reporterisme internacional. I, incomprensiblement, és un programa maltractat des de fa temps per les diferents direccions de TVE. Releguen la producció pròpia de reportatges al segon canal, a hores intempestives, emissions quinzenals i en dies canviants. Un menyspreu tenint en compte la qualitat dels reportatges. En les cadenes de televisió públiques més considerades del món, aquest tipus de programes són la joia de la corona i serveixen per prestigiar-les internacionalment, exportar les seves produccions arreu i presumir de reporters. A TVE, en canvi, amaguen l’emissió. I així no es pot ni fidelitzar l’audiència ni amortitzar la inversió. És un peix que es mossega la cua. Aquest maltractament serveix per ensorrar encara més el format i trobar l’excusa per comprar produccions externes. Un criteri que diu molt poc de la seva gestió i que evidencia un símptoma letal per a una televisió: molt poca autoestima.