El mantra de García Ferreras

Hi ha un fenomen inaudit en la manera de procedir d’Antonio García Ferreras si et fixes bé en cadascuna de les seves intervencions sobre un tema en concret. Més enllà de repetir l’hora cada tres minuts, en el cas de Catalunya escull una frase, un fet, que no para de repetir com una lletania. La reitera amb alarma, indignació i sorpresa infinites vegades fins a convertir l’anècdota en un drama antològic per a la ciutadania. Dimecres, el seu estat de consternació venia provocat per un titular d’El País que ell repetia com un mantra: “¡La Generalitat no se va a personar contra los detenidos radicales de los disturbios!” Ho deixava anar en els primers segons del programa i després no parava de repetir-ho i induir els col·laboradors a compartir la seva indignació. En només set minuts de programa ja ho havia repetit fins a catorze vegades, amb els preliminars d'“¡Atención!”, “¡La gran cuestión!”, “¡Sorprendente!”, “¡Es alucinante!” No només repetia el titular sinó que mostrava la seva desaprovació rotunda i el seu malestar sense tenir en compte una opinió alternativa. En cap moment tampoc va qüestionar les actuacions policials. Quan ho havia repetit més d’una desena de vegades expressava el seu parer: “Lo que está claro es que Torra ha perdido el norte, el sur, el este y el oeste. Quim Torra y no sé si el Govern de Catalunya, pero el President a la altura de los catalanes seguro que no está. ¡Muy, muy por debajo!” Mentre repetia el mantra escandalitzat sobre el fet que el govern no es personés contra els detinguts per aldarulls en aquests dies, no paraven de passar en bucle imatges de les estomacades policials als manifestants per construir un relat visual de violència constant. Canviava de tema: parlava de la gota freda a Catalunya, de l’exhumació de Franco, del Brexit... però quan tornava a parlar de Catalunya, només era per repetir la declamació una vegada i una altra. Al reporter Xescu Tapias, que entra des del Parlament, li va fer repetir la notícia com un lloro cada vegada que connectava amb ell. En cada entrevista que feia, exposava amb indignació que la Generalitat “no se persone contra los que han agredido a los Mossos de Esquadra!” perquè li donessin la raó. Induïa els interlocutors advertint-los: “¡A mi me parece muy serio! ¡Muy grave!” Li repetia la lletania a Lola García de La Vanguardia, a Fernando Páramo de Ciutadans, a Eduardo Inda, a Irene Montero de Podem i, per descomptat, al ministre Grande-Marlaska. Cada escassos minuts, tornava el recitat: “¡Atención porque la Generalitat puede que no se persone contra los protagonistas radicales de los disturbios!” I així tres hores... I vinga. A les 12.17, a les 12.19, a les 12.55, a les 13.27, a les 13.41, a les 13.49. “¡No se personan ni contra el hombre que ha intentado derribar un helicóptero con un cohete pirotécnico!” García Ferreras no informa sobre el que passa sinó que és ell qui pretén generar pressió sobre el que creu que hauria de passar. La seva única finalitat és crear un estat d’opinió calcat al seu.