La marató de Kunta Kinte
PeriodistaEl 1977 l'ABC va adaptar a la televisió la novel·la d’Alex Haley ‘Roots: the saga of an American family’, que explicava la història de Kunta Kinte: un esclau africà obligat a treballar a l’Amèrica colonial i els constants intents d’ell i els seus descendents per ser lliures. A Espanya, la sèrie ‘Raíces’ es va estrenar dos anys més tard, a TVE, dins de l’espai ‘Grandes relatos’.
L’èxit de ‘Roots’ va ser inaudit, però, paradoxalment, l’impacte aconseguit es contradeia amb la poca fe que la mateixa cadena tenia en aquella ficció. Amb una gran majoria d’actors i actrius afroamericans –cosa que en aquell moment no era gens habitual i encara hi havia grans prejudicis–, fent un drama històric i parlant de l’esclavitud, els programadors pensaven que la inversió havia estat imprudent i que la sèrie passaria desapercebuda. A sobre creien que havien comès un error de càsting molt preocupant: els actors blancs que apareixien a la sèrie eren, en aquell moment, els que interpretaven els rols de pares exemplars en altres ficcions familiars nord-americanes. Van convertir els pares preferits de l’audiència en malvats amos d’esclaus. L'ABC estava convençuda que els espectadors no voldrien veure de cap manera els seus ídols convertits en terribles maltractadors i comerciants d’homes.
Per aquest motiu, un cop van tenir tota la sèrie gravada, en comptes d’emetre-la setmanalment, cancel·lar-la a la meitat i deixar l’altra meitat morta de fàstic en un calaix, van decidir fer una marató de ‘Roots’ i oferir els vuit capítols seguits. Fos com fos, es volien treure ràpid de sobre aquella sèrie perquè en preveien el fracàs segur.
El vespre del diumenge 30 de gener del 1977 es va emetre la ficció sencera d’una tirada, que es va convertir, davant la sorpresa de la mateixa ABC, en un dels programes de televisió més vistos de la història, només superat pel final de 'MASH' i pel capítol de 'Dallas' en què es descobria qui havia disparat a J.R. Ewing. Els executius de la cadena, que no se’n sabien avenir, fins i tot van explicar amb sarcasme a què es podia atribuir aquell èxit sorprenent: “Un terç d’Amèrica estava nevada, l’altre terç del país és afroamericà i l’últim terç, fem el que fem, sempre mira l'ABC”. La sèrie va rebre trenta-set nominacions als Emmys, en va guanyar nou i també un Globus d’Or.
L’argument de ‘Roots’ era inaudit per a la població: mai abans s’havia explicat la història de l’esclavitud als Estats Units des del punt de vista dels africans. Ara bé, no era la història només dels afroamericans, també era la història de tots els Estats Units. La tele abandonava per fi els prejudicis racials i reivindicava els orígens de la població afroamericana. Per primera vegada a la pantalla es mostrava l’orgull de ser negre.
