El marit d'Ana Rosa

Crítica de teleDilluns tornava de vacances Ana Rosa Quintana. És el primer any que no sincronitza la tornada amb la de la seva màxima rival, Susanna Griso. Una decisió sospitosa tenint en compte l’aferrissada competència que mantenen per esgarrapar-se espectadors. Amb tot, el 10 de setembre no semblava un dia escollit a l’atzar. La data coincidia amb l’aixecament del secret de sumari de la causa en la qual s’investiga el seu marit, Juan Muñoz. L’home va ser detingut per, presumptament, haver contractat l’excomissari Villarejo perquè fes xantatge a un advocat.

Quintana va tornar amb una entrevista-massatge a Pablo Casado lamentable i va marejar la perdiu amb un tema apocalíptic sobre Veneçuela que expulsava l’audiència. Ella mateixa ho devia veure, perquè va interrompre els col·laboradors i va deixar el tema inacabat: “Oye, compañeros, me vais a permitir un segundo. Yo sé que algunos habéis estado preocupados, que hay gente que se hace preguntas. Yo siempre doy la cara y todo lo que ocurre lo comparto aquí, en mi programa, con ustedes que son la gente que me siguen cada mañana”. I va anar de cara a barraca mirant a càmera: “Uno de los temas que ha sido muy prolijo en la actualidad y que salió a los medios fue la detención de mi marido. Cuando volvió a casa sin ninguna medida cautelar la verdad es que para mí fue un mensaje muy tranquilizador. No les voy a engañar: viví momentos de incertidumbre, de preocupación… No ha sido el mejor verano de mi vida. Tampoco ha sido el peor, eh… Hace cuatro años falleció mi madre y eso sí que es un dolor que te dura toda la vida…” Després de la llagrimeta, Ana Rosa va explicar que el que feia el seu marit era ajudar un germà que fa deu anys va tenir un problema amb Hisenda. “Mi marido está colaborando con la justicia para solucionar todo lo antes posible. Así que ahora hay que dejar que jueces, fiscales y abogados hagan su labor y sean ellos quienes clarifiquen el caso. Confiamos y yo confío en ellos”. I es va excusar: “Ahora, tenéis que comprender que yo no soy la persona más adecuada para informar de un tema que afecta a mi familia. Con sinceridad, yo no soy capaz de tratar esto de una forma objetiva. Por supuesto este programa les va a informar de lo que exija la actualidad”. Va donar les gràcies a tothom per les mostres de suport i va aconseguir que els afers judicials del seu marit semblessin solucionats.

Aquesta vegada, però, no hi va haver ni imatges a la pantalla amb fotos del seu marit, ni música de pel·lícula d’acció o terror, ni fotos de Villarejo, ni imatges del moment de la detenció... Res de res. L’atac de sinceritat d’Ana Rosa va ser una posada en escena per sortir del pas d’un escàndol que tard o d’hora se li farà impossible de gestionar en directe. Però sobretot va ser una estratègia de reclam mediàtic en una cadena on, des de sempre, s’han aprofitat les misèries dels seus protagonistes per captar audiència.