La Constitució segons Matías Prats
Dimarts, poc després de la mitjanit, a Antena 3 celebraven els quaranta anys de la Constitució espanyola amb un programa especial presentat per Matías Prats, un nom que, segons com, ens remet a èpoques mediàtiques preconstitucionals per culpa del seu pare, que era la veu del No-Do.
Aquesta vegada Matías Prats fill commemorava la carta magna i les seves virtuts, de les quals gaudim des del 1978. Plantejava els avantatges que tenim a través d’uns vídeos que mostraven la diferència abismal entre el benestar actual i el malestar preconstitucional. I posava especial èmfasi a mostrar moltes situacions que hem normalitzat i que no valorem però que fa quaranta anys eren impensables.
Per exemple, gravaven un vídeo en càmera oculta en uns grans magatzems on cada vegada que una dona intentava pagar amb targeta de crèdit, l’encarregat li deia que no podia fer-la servir si no era amb una autorització prèvia del marit o del pare. Lògicament les dones s’escandalitzaven i s'encenien d'indignació davant la humiliació de no poder gestionar els seus diners fins que els deien que era un broma per recordar que fa quaranta anys les dones no podien demanar un crèdit ni fer determinades transaccions econòmiques sense el permís previ d’un home. També mostraven com un mestre comunicava als seus alumnes que a partir d’aquell dia els nens i les nenes anirien en aules separades. O comunicaven a uns nois joves que la mili tornava a ser obligatòria.
És a dir, se’ns mostrava el poc que valorem les comoditats i l’enorme felicitat que ens ha aportat la Constitució i el daltabaix que suposaria la seva inexistència per a les nostres vides. El plantejament resultava una mica enganyós, bàsicament perquè oblidava la lluita social i les reivindicacions com a mecanismes essencials perquè moltes d’aquestes fites s’assolissin. És a dir, una cosa és que la igualtat de drets entre homes i dones, per exemple, estigui emparada per la Constitució i una altra de molt diferent és que aquesta regulació provingui de la mateixa Constitució. Per exemple, hi ha moltes persones que, en la dècada dels seixanta i principis dels setanta, molt abans de la Constitució, ja anaven a escoles mixtes. També hi havia dones que abans del 78 van poder exercir la seva professió i dur a terme els seus negocis sense permisos maritals ni paterns. I en el cas del servei militar, l’exemple és flagrant, perquè la mili obligatòria la van suprimir quan la Constitució ja portava més de quinze anys en vigor.
Més enllà d’aquestes imprecisions, el que és important és entendre la manera com ens venen la moto. En plena crisi de les institucions espanyoles i davant l’evidència d’una Constitució caduca i intencionadament mal interpretada per interessos polítics, ara ens expliquen que la Constitució és la garantia única del nostre benestar actual i que, per tant, qualsevol modificació i revisió és un risc i un atemptat als drets col·lectius més elementals.
