Mocar-se amb la bandera d’Espanya
PeriodistaDimecres a 'El Intermedio' de La Sexta apuntaven irònicament a les raons per les quals s’havia fet llegir a la infanta Elionor el primer article de la Constitució espanyola. Wyoming considerava dues raons principals. La primera, que llegint l’article número 1 podia marxar després en comptes d’esperar el seu torn escoltant els 168 anteriors. El segon motiu era més consistent: li van fer llegir aquell per evitar que llegís el 57.1 perquè s’hauria sentit molt incòmoda, ja que és el que recorda que la corona és hereditària i que la successió al tron sempre preferirà l’home a la dona.
El presentador apuntava amb sarcasme que en un moment políticament tan delicat a Espanya celebrar el quarantè aniversari de la Constitució era conflictiu i hauria estat millor trobar un text alternatiu que unís tots els espanyols, per exemple el prospecte del Frenadol, tenint en compte que el país és víctima d’una passa de refredats. Wyoming demanava al seu col·laborador Dani Mateo que fes els honors, i aquest es posava a llegir en to solemne al costat d’una bandera espanyola la composició farmacològica del medicament. Ho feia fins que, amb un esternut inoportú, Mateo fingia tenir l’instint de mocar-se amb la bandera. Després, alterat per l’error comès, demanava disculpes, besava la bandera i esgrimia que no pretenia ofendre “ni a los españoles, ni al Rey ni a los chinos que venden estos trapos”. Wyoming ja advertia de les querelles que arribarien després d’aquell gest. Incomprensiblement, l’endemà Dani Mateo es justificava a Twitter del perquè de l’esquetx i insistia que no tenia voluntat d’ofendre. No calia.
En un clima d’absoluta crispació, amb els drets democràtics tan deteriorats, en un país en constant debat polític sobre la identitat nacional i en una etapa de lluita de símbols i d’imposició del patriotisme espanyol com a mesura proteccionista de la unitat del país, és lògic que aquests elements es converteixin en l’eina principal de guionistes i humoristes. L’humor és eficaç quan reflecteix les realitats socials i, en aquest cas, les fragilitats nacionals. Quan els símbols, especialment aquells enaltits amb excés de fervor, es converteixen en una mesura de força i representen més del que realment són, és fàcil que es converteixin en diana humorística. Més d’una vegada, al 'Polònia' s’ha fet humor amb l’excés de veneració de l’estelada i fins i tot del negoci interessat que s’ha fet amb la simbologia independentista.
L’esquetx ha generat polèmica i ha fet ressorgir un concepte que ja ha perdut tot el sentit per convertir-se en un tòpic avorridíssim cada vegada que un esquetx cou: els límits de l’humor. Però les banderes no poden ser mai el límit, sinó tot el contrari, poden ser el motiu. L’esquetx d’'El Intermedio' no té res a veure amb els límits de l’humor, sinó amb els límits intel·lectuals del país.
