Les molèsties de l’independentisme
El dia de la vaga general les televisions espanyoles es llevaven amb les imatges de la violència nocturna als carrers de Barcelona, que es repetien en bucle. Més enllà d’això, els vídeos se centraven en explicar les molèsties que causava la vaga i les marxes que tallaven la circulació a Catalunya. La gent queixant-se dins els cotxes perquè no podien arribar puntuals a la feina, els propietaris dels bars explicant la por que tenien per si algú els obligava a tancar, els turistes de la Sagrada Família que no havien pogut entrar a visitar-la, el gremi d’hotelers amoïnat per les pèrdues econòmiques i la mala imatge de la ciutat, els creuers desviats a un altre port, senyores lamentant que tenien hora al metge i no hi podien arribar, els amos de restaurants enfadats perquè no tenien ningú a l’establiment, veïnes disgustades pels aldarulls que s’estaven vivint al barri, camioners aturats perquè no podien seguir la seva ruta habitual... Les imatges de les majestuoses marxes s’oferien amb comptagotes i sense gaire perspectiva perquè no oferien un contingut que sacsegés l’audiència: l’absència de conflicte les convertia en avorrides.
L’esperpent del dia el va guanyar el programa Todo es mentira de Cuatro, que va fer honor al seu títol. L’única cadena espanyola que cobria en directe els esdeveniments s’hi va lluir. El numeret ridícul que van muntar amb la reportera Ana Francisco convertint-la en la víctima protagonista dels aldarulls era d’un cinisme, d’un sensacionalisme i d’una farsa que provocaven vergonya aliena. El dramatisme de Marta Flich, la presentadora, entrevistant la seva reportera com si fos la màrtir de l’independentisme, feia pena. Les imatges gravades la nit abans amb la reportera fent el paperet d’atemorida i afectada són la comèdia de l’any. Un clar exemple de "premsa espanyola manipuladora" que els seus responsables, com a mínim els de Minoria Absoluta que ho coprodueixen, s’ho haurien de fer mirar. En el punt àlgid de la manifestació pacífica i multitudinària, tot el focus informatiu estava posat en els conflictes de la Via Laietana amb una altra reportera dramàtica que anava cridant “¡Madre mía!” quan es produïen les càrregues. A Todo es mentira anaven repetint que la propera nit seria la més violenta de tota la setmana i semblava ben bé que ho desitgessin per continuar tenint material per a la seva deixalla informativa i enviant la reportera a fer-se la víctima enmig dels aldarulls.
Els disturbis a la Via Laietana van començar puntuals perquè a La Sexta els recollissin en la seva plenitud i en directe. Quilòmetres recorreguts pacíficament durant dies, una multitud que supera de llarg el mig milió de persones concentrada cívicament al centre de Barcelona, però a Espanya es continuarà percebent l’independentisme com aquell que, de dia, provoca molèsties i incomoditats a la bona gent i, de nit, crema la ciutat.