No podrem dir que no ens van avisar

Si us ve de gust avançar-vos i comprovar com serà la fi del món, la plataforma Filmin ha estrenat El colapso, una sèrie francesa de vuit episodis de només vint minuts cadascun. A nivell de guió, realització i interpretació és d'una contundència flagrant, no apta per espectadors que desenvolupin amb facilitat símptomes d'ansietat. Té un ritme vertiginós i cada capítol està gravat càmera en mà i com un pla seqüència, de tal manera que la narració és realista i molt angoixant. Les interpretacions, a remolc d'aquesta atmosfera trepidant, son magistrals. Veure ara El colapso provoca consternació perquè més que una distopia és un retrat anticipat molt cru del nostre món. Que aquesta producció s'hagi avançat a la pandèmia confirma la seva capacitat visionària. El primer capítol és un mirall del que vam viure durant els primers dies d'estat d'alarma. Transcorre en un supermercat de París amb prestatgeries buides i absència de productes de necessitat bàsica com els tampons, el paper de vàter, la carn, l'arròs... Llargues cues a la caixa i els clients preguntant quan tornaran a reposar els productes sense que els treballadors puguin donar una resposta. Cada capítol se centrarà en un àmbit diferent: una benzinera, un aeròdrom, una central elèctrica, una residència d'avis... El del geriàtric és demolidor i ens retorna a un panorama que encara tenim molt present: avis malalts abandonats davant la desesperació dels seus cuidadors. L'estat del benestar salta pels aires, desapareixen totes les garanties socials i la població deambula pel país fugint de les ciutats i buscant espais de subsistència en l'àmbit rural.

El colapso és la crònica de la degradació que està patint el planeta. El retrat de l'instant en què el sistema es col·lapsa. D'aquí ve el títol. Crisi mediambiental, escassedat de recursos i béns de primera necessitat, alteracions genètiques, falta d'aliments i de medicines. I tot plegat impacta sense que la ciutadania hagi sigut conscient de com han arribat a aquest punt d'un dia per l'altre. Neix un nou clima de crispació social, ús d'armes i de violència, pillatge, èxodes, absència de valors i principis per aconseguir sobreviure. La sèrie és un crit desesperat a la importància de la reformulació del sistema, una exigència als governs perquè estableixin nous mètodes organitzatius i productius més sostenibles que prevegin aquest col·lapse inevitable però que, com a mínim, puguin garantir la supervivència. El colapso és, a aquestes altures de la pandèmia, una sèrie de terror per la manera com connecta amb el nostre present. El guió del darrer episodi és un exercici de clarividència admirable. Un capítol que podria ser el primer però que col·loquen estratègicament l'últim per incrementar l'impacte del seu missatge: ens alerta de la nostra ingenuïtat com a ciutadans. Després de veure El colpaso no podrem dir que no ens van avisar.