El nou desinformatiu de Cuatro
Aquesta setmana Cuatro ha estrenat el seu nou espai de notícies. Després d’haver-se carregat els informatius ha posat a prova un format que venien amb grans pretensions mediàtiques i que ha acabat convertit en un programa d’actualitat passat de moda.
‘Cuatro al día’ és un espai dividit. A les dues del migdia hi ha un breu avançament dels temes de la jornada i a mitja tarda comença el presumpte invent revolucionari. Asseguraven que seria un espai més en directe que mai i que els espectadors serien els protagonistes perquè hi hauria una gran interacció amb l’audiència. Carme Chaparro, la presentadora, assegurava abans d’estrenar el programa que "la gent està cansada de la política" i ells l’explicarien "d’una altra manera" o que "els informatius estan estancats" i ells volen "explicar les notícies d’una altra manera".
De moment, la primera setmana ha servit per ensorrar l’audiència de la cadena a mínims històrics. I aquesta “altra manera” que prometien ni és nova ni és eficaç. No és la primera vegada que es vol revolucionar la manera d’explicar la realitat i després ens trobem amb propostes que en comptes de fer evolucionar la televisió l’envien vint anys enrere.
Això és el que ha passat amb ‘Cuatro al día’. En l’era de les 'fake news' i quan la televisió ha triturat la credibilitat informativa en favor dels 'info-shows', la cadena de Mediaset ha ideat un magazín caduc ple de connexions en directe amb corresponsals repartits per la geografia espanyola i tertulians polemitzant. El format sembla que parteixi de prioritats més estètiques que no pas periodístiques. No comunica veritat sinó artificialitat. L’excusa és posar el focus en la informació local, perquè així se simplifica la realitat: és més fàcil explicar com s’extermina una plaga de vespa asiàtica, com mor una senyora intoxicada per un bolet o com ploren un grup d’animalistes vegans davant d’un escorxador que no pas, a les portes d’unes eleccions tan importants, intentar transmetre la complexitat política que travessa el país i el perill de l’auge de l’extrema dreta. Han preferit l’embolic de Rivera amb la cantant Malú, la presentació del llibre de Pedro Sánchez amb Mercedes Milá o analitzar el llenguatge corporal de Pablo Casado. Aquesta és la nova manera d’explicar l’actualitat. Dijous obrien amb una suposada exclusiva del programa de Risto Mejide. Havien enregistrat unes imatges al Valle de los Caídos en què se sentia una veu misteriosa acusant Pedro Sánchez de dictador i assegurant que si treia les despulles de Franco d’allà, el polític acabaria a la presó. Carme Chaparro donava cobertura a aquesta tonteria sense cap garantia periodística: ni de qui era la veu, ni quina autoritat tenia perquè es donés credibilitat a aquella informació, ni quina transcendència tenien les declaracions. Apel·lava només al rigor dels companys d’un programa d’humor tronat que es diu ‘Todo es mentira’. El ridícul de Cuatro ha sigut immens. Un intent més de ludificar la realitat per imbecil·litzar l’audiència, el segell infal·lible de Mediaset.
