L’oportunitat de mirar lluny
El confinament ens ha portat el Festival DocsBarcelona a casa a través de Filmin. Alguna cosa bona havia de tenir tot plegat. Aquests només són uns quants dels que trobareu a la plataforma.
Carta des de Masanjia Carta des de Masanjiaés el que va estrenar el Sense ficció de TV3 com a obertura del festival. Neix a partir d’una anècdota sorprenent: una dona va trobar, en una bossa amb articles de decoració de Halloween, una carta d’un home xinès demanant ajuda des d’un camp de treball il·legal de la Xina. A partir d’aquí, el director Leon Lee buscarà aquest home, explicarà la seva història i ens descobrirà els mètodes de repressió i tortura de la dictadura xinesa. El documental és devastador i gràcies als dibuixos que fa el protagonista de la història penetrem en l’interior d’aquests camps de treball.
¿Puedes oírme? és el documental de Pedro Ballesteros que aprofundeix en el pensament i l’obra de l’artista Jaume Plensa. Un recorregut meravellós arreu del món per conèixer les seves escultures i el seu procés de creació. El documental no és només un trajecte visual sinó una reflexió filosòfica sobre la humanitat i tot el que ens vincula els uns amb els altres. La sensibilitat de la realització converteix el documental en poesia i s’ajusta a la perfecció als conceptes que envolten l’obra de Plensa. Les imatges de l’artista davant la seva Crown Fountain de Chicago observant com tot de nens interactuen amb la imponent escultura són meravelloses i posen de manifest la seva obsessió per tenir en compte els autèntics propietaris de l’espai públic: la gent. És divertida l’escena del patiment que experimenta Plensa quan observa com munten una de les seves escultures a Nova York i després conversa amb el venedor ambulant de salsitxes sobre la seva obra. Plensa defineix les escultures com “un lloc on sempre pots tornar”. ¿Puedes oírme? és, sens dubte, un documental al qual tornar per imbuir-te de la bellesa, la sensibilitat i la poètica de Plensa.
Songs of repression és una història increïble. Retrata la vida a la diminuta comunitat de Villa Baviera, abans coneguda com a Colonia Dignidad. Una petita reserva fundada a Xile el 1961 per un grup d’alemanys liderat per Paul Schäfer. El lloc, en una zona rural, té una aparença idíl·lica on la música és la disfressa que exhibeix una falsa felicitat. A poc a poc descobrirem els traumes, els abusos i els horrors que van viure els seus habitants en el passat sota les ordres de Schäfer. La comunitat viu dividida i amb un patiment atroç, coaccionats per una educació repressiva i ultrareligiosa que els obliga a perdonar i oblidar. El documental ens mostrarà que no és tan fàcil si no s’han guarit abans les ferides.
Després de mesos de confinament, el DocsBarcelona i Filmin ens permeten mirar lluny. Els documentals són la finestra més gran que tenim al món sencer i ens porten a llocs i a històries que, si no, potser no coneixeríem mai.
