Otegi i l’entrevista del ‘tot és ETA’
La televisió pública espanyola entrevistava Arnaldo Otegi, coordinador general d'EH Bildu, a ‘La noche en 24 h’, que edita el periodista Marc Sala. Quan es va saber, les pressions sobre la cadena es van disparar. Els partits polítics de dretes (Ciutadans, PP, Vox) i algunes associacions de víctimes del terrorisme exigien que es cancel·lés pels vincles passats d’Otegi amb ETA.
Lògicament, TVE va entendre que entrevistar el líder d’un partit polític amb representació parlamentària formava part del dret a la informació i a la llibertat d’expressió i, per tant, va tirar endavant l’entrevista pactada.
Va ser un error fer l’entrevista amb Otegi al País Basc connectant des de la distància amb els estudis de Madrid. En una conversa que es preveu delicada és essencial que entrevistador i entrevistat tinguin, com a mínim, un canal fluid de comunicació que faciliti el diàleg. De seguida vam veure que a l’hora d’interrompre o repreguntar, la comunicació no era òptima.
Després es van fer evidents les conseqüències de les pressions. Marc Sala va començar justificant que es fes l’entrevista i donant gran repercussió a les queixes per mostrar que s'hi era sensible. I la primera pregunta a Otegi era la lletania de sempre: si condemna el terrorisme d’ETA i el dolor causat a les víctimes. Otegi va posar la directa en el seu discurs de manual per respondre i l’entrevista va quedar encallada. Sala es veia amb el compromís d’insistir i Otegi no va sortir de la seva resposta llarguíssima estàndard. Com gairebé sempre que s’entrevista Otegi l’argumentari queda estancat en els marcs mentals de la doctrina Garzón que ‘tot és ETA’. Qualsevol diàleg periodístic amb Otegi passa per aquests peatges discursius perquè no fer-ho s’interpreta com una complicitat amb ETA i el terrorisme. Tot girava al voltant dels clàssics “condena”, “pide perdón” i “arrepentimiento”. El realitzador reforçava aquest missatge guarnint l’entrevista amb imatges d’arxiu relacionades amb el terror d’ETA: gent esbudellada, cridant, ferida, joguines calcinades en explosions, etarres encaputxats i armats, edificis derruïts per una bomba, l’atemptat contra Aznar, funerals de víctimes, el rostre de Miguel Ángel Blanco, gent morta tapada amb llençols, persones ensangonades... “Yo entiendo que ustedes tienen que pedir perdón por hacer esta entrevista” els va dir Otegi veient el relat construït al seu voltant. Els quatre contertulians convidats van fer-li les preguntes en el mateix sentit. Un cop acomiadat, se’ls va deixar via lliure perquè carreguessin contra el convidat absent. Fins i tot Josep Maria Brunet de 'La Vanguardia' va felicitar el realitzador del programa per haver il·lustrat tan adequadament l’entrevista amb imatges carregades de dolor.
És obvi que ara que el PSOE necessita a EH Bildu, Otegi generi interès periodístic i l’intentin normalitzar a la televisió. Però la jugada no els ha sortit gaire bé en un país adoctrinat, des de fa dècades, en el ‘tot és ETA’.
