Pablo Motos blanqueja Vox
Dijous al vespre Santiago Abascal, líder de Vox, va visitar El hormiguero. Era la primera de les entrevistes que farà Pablo Motos als candidats a les eleccions del 10 de novembre. La polèmica sobre la presència del líder ultraconservador a les xarxes socials va servir de reclam per a l’audiència. Aquesta edició d’El hormiguero va convertir-se en la tercera més vista de la història després de la de la Isabel Pantoja i la del Bertín Osborne. Amb aquest podi ja es veu quina mena de públic té el programa. A Catalunya l’audiència va preferir el Polònia i, en segon lloc, Gran Hermano VIP.
Per justificar la presència d’Abascal en el programa, Pablo Motos va resumir els triomfs electorals recitant els seus regidors, eurodiputats i diputats, convertint Vox en una mena de potència política insòlita. Per anunciar el convidat, aquesta vegada no va fer servir el crit tradicional d'“Hoy viene a divertirse a 'El hormiguero'...” sinó l'“Hoy está en 'El hormiguero'...” per dissimular la joia. La claca i l’ovació del públic al plató va ser eixordadora. El cert és que estaven encantats de conèixer-se l’un a l’altre. Motos va gestionar bé l’estratègia televisiva. Immediatament després de tenir-lo assegut a la taula va fer una pausa de publicitat de cinc minuts per deixar que les xarxes socials bullissin una mica més i convoquessin encara més espectadors a la pantalla.
El programa no va tenir res a veure amb el que és habitual. Ni proves d’habilitat, ni col·laboradors, ni gracietes més enllà del test de les formigues de drap. Motos va fer una entrevista política amb ínfules d’Ana Pastor o Jordi Évole, amb la necessitat constant de fer notar a l’espectador que ell no compartia la ideologia de Vox i protegir-se de les crítiques. Motos va patir, primer perquè no està acostumat a aquest to ni a la tenacitat que obligava l’entrevista. Abascal va anar sobrat, i fins i tot es va permetre fingir que la conversa estava resultant dura. Des de la primera resposta, en què va afirmar amb contundència que ell no era feixista, el seu argumentari va ser un esperpent. Motos es va preocupar de desmarcar-se de les respostes a base de repreguntes molt bàsiques però gens eficaces ni contundents. Motos va qüestionar amb immaduresa argumental els raonaments antiavortistes, els plantejaments homòfobs, les teories aberrants sobre la violència de gènere o les armes. Més suau va ser amb les tesis antiimmigració. Ara bé, quan li va preguntar per Catalunya i Abascal va proposar detenir Torra, aplicar el 155, intervenir TV3, dissoldre els Mossos d’Esquadra i il·legalitzar els partits independentistes, aquí Motos no va dir res.
Quan va començar el programa, el presentador va esbroncar Pedro Sánchez i la seva responsable de premsa per no haver confirmat l’assistència del president a El hormiguero. Va dir que era una llàstima perquè segurament hi havia molta gent que estava dubtant què votar. El perill rau justament en això, que si la gent que dubta s’ha de guiar per les entrevistes d’El hormiguero el desastre està servit i el regal a Vox és monumental.
