Passaràs molta vergonya
PeriodistaA Netflix hi ha un programa d’entreteniment divertidíssim: The mortified guide [Guia dels mortificats]. Es tracta d’un format original, senzill i molt efectiu. Parteix de la influència de l’stand-up comedy (o el que aquí en diem monòlegs) però no el fan humoristes. Són persones anònimes extraordinàriament valentes que s’atreveixen a pujar a un escenari i fer una cosa molt difícil: llegir els seus diaris personals d’adolescència. Adults llegint en veu alta els seus textos d’adolescents davant d’estranys. Mentrestant, es projecten imatges seves de quan eren adolescents (sabeu perfectament a quines fotos espantoses em refereixo). El públic, comprensiu, aplaudeix el coratge que tenen fent públics alguns passatges íntims i tremendament ridículs o penosos. El programa intenta provocar una mena de reconciliació amb l’adolescent que vam ser, ens ajuda a enfotre’ns de nosaltres mateixos i ens permet constatar que ara estem millor. “¿Recordes l’angoixa? ¿La vergonya? No estàs sol!”, t’anuncien abans de començar. The mortified guide et fa passar molta vergonya però també és terapèutic. Intenta que l’espectador vegi que la sensació de patiment era col·lectiva. Cada episodi se centra en diferents aspectes vitals: Guia dels mortificats per l’amor i el sexe és el primer capítol, però també n’hi ha de dedicats als mortificats per la família, per la necessitat d’encaixar, per créixer sent gai, per la cultura pop i fins i tot pel primer petó.
El programa és molt àgil perquè, a part del parell de lectures a l’escenari, hi ha enquestes de carrer de gent admetent situacions terribles i molt patètiques de la seva adolescència. També hi ha una secció titulada Moment per als records incòmodes en què, a través de grafismes molt àgils, una persona explica una vivència vergonyosa que va patir quan era molt jove.
El programa està ben treballat a nivell de guió perquè es nota que hi ha un equip de guionistes que seleccionen acuradament els fragments de diari, i que treballen amb el protagonista perquè sàpiga com contextualitzar i explicar la seva vivència. Ho poden llegir: no prima la interpretació sinó el contingut del que expliquen i que es produeixi una connexió immediata amb el públic, que es reconeix en aquella vergonya.
The mortified guide ens planta als nassos que ridículs vam arribar a ser, les nostres inseguretats, com estàvem d’equivocats respecte al sexe, a la vida en parella, al concepte de família. T’evidencia que fràgils érem, quins errors vam cometre i com, malgrat tot, hem sobreviscut i ens hem fet més forts. El programa és un retorn valent i molt bèstia a la pròpia adolescència, però val molt la pena. I us ho diu algú que quan en tenia vint-i-pocs va llegir els seus diaris d’adolescència i va llençar-los a los escombraries horroritzada pels disbarats que va escriure. Atreviu-vos a mortificar-vos una estona i en sortireu reconfortats.
