La por als periodistes
El 12 de desembre el Regne Unit celebra les seves eleccions generals avançades. Són cabdals perquè qui guanyi haurà de dirigir el recargolat desenllaç del Brexit. La BBC, la televisió pública, està duent a terme, en horari de màxima audiència, les entrevistes a tots els candidats, però un de molt important no ha acceptat anar-hi. És Boris Johnson, el primer ministre. Això ha suposat un escàndol polític i periodístic de primer ordre. Johnson sí que ha acceptat un cara a cara amb el líder del Partit Laborista, Jeremy Corbyn. S’estima més enfrontar-se al seu principal rival que a un periodista.
Dijous al vespre, el veterà periodista Andrew Neil, el responsable de les entrevistes als candidats, li va enviar un missatge, en directe, des del seu programa. Neil, mirant a càmera, explicava que mai en la història de la BBC cap candidat havia rebutjat la invitació. I el tornava a convidar per última vegada, recordant als espectadors la importància d’aquestes entrevistes: “Les fem, en nom vostre, per examinar i demanar responsabilitats als que ens governaran. La democràcia és això. Sempre hem actuat confiant que els líders hi participarien. I en totes les eleccions ho han fet. Tots ells. Fins ara. No és massa tard. Tenim una entrevista preparada. A punt per posar al forn, com li agrada dir al senyor Johnson. La qüestió de fons de les nostres preguntes és el seu sentit del deure. I saber per què, tantes vegades al llarg de la seva carrera, en l'àmbit polític i en el periodístic, els crítics i fins i tot persones properes a ell l'han considerat de poc refiar. Per descomptat, això és rellevant tenint en compte el que ara ens està prometent”.
A partir d’aquí, Andrew Neil va exposar les preguntes que li faria sobre sanitat pública, benestar social, economia, el Brexit i aspectes molt dubtosos del seu programa electoral. Cada pregunta venia avalada per dades i xifres que qüestionaven decisions i promeses del primer ministre.
Després, Neil va continuar: “Aquestes són les preguntes que li voldríem fer al senyor Johnson perquè poguéssiu escoltar les seves respostes. [...] No hi ha cap llei, ni una sentència del Tribunal Suprem, que pugui obligar el senyor Johnson a participar a la Leaders’ interview de la BBC. Tenint en compte que, de vegades, el primer ministre de la nostra nació s’haurà d’enfrontar al president Trump, al president Putin, al president Xi de la Xina, no deu ser demanar massa que, durant mitja hora, s'enfronti a mi. Bona nit”. Un cop d’efecte televisiu brillant. Una clatellada fulminant. Un exercici periodístic acurat. Un treball d’anàlisi política estudiadíssim. Un exemple clar de per què el periodisme serveix de mecanisme de control de la qualitat democràtica. Només escoltant les preguntes de Neil deduïes per quin motiu el primer ministre no s’ha atrevit a asseure’s davant del periodista. Una darrere l’altra, enfonsaven en la misèria Boris Johnson sense que calguessin les respostes. Una absència televisiva que pot tenir un cost electoral molt elevat. Ho veurem d’aquí cinc dies.
