Un programa de castells... sense castells!

Aquest estiu TV3 ha estrenat un nou programa sobre el món casteller i el format s’allunya de tot el que havíem vist fins ara. La productora Batabat ha apostat per seduir l’audiència no a través de la seva afició als castells sinó construint un programa que els utilitzi com a excusa de fons per parlar d’altres aspectes de la vida: l’amor, la por, el fracàs, l’èxit, fer-se gran, la seguretat... I la idea és bona. El programa el presenten amb molta naturalitat Aina Mallol, excap de colla dels Xicots de Vilafranca, i l’actor Biel Duran. Tots dos van conversant amb persones del món casteller que tenen a veure amb la temàtica central del programa, com per exemple parelles que s’han enamorat fent castells o persones que han deixat de fer-ne perquè físicament ja no poden assumir el repte. També entrevisten persones que, sense tenir res a veure amb el món casteller, permeten establir reflexions i paral·lelismes amb aquest món.

'Obrint plaça' ha convertit les dificultats que genera parlar de l’àmbit casteller en un avantatge. El món dels castells es caracteritza per la rivalitat entre colles i per la susceptibilitat de molts dels seus integrants quan es parla d’ells. Parlar del món casteller és material sensible i, periodísticament, és un camp de mines. Fer informació del món casteller en què s’especifiquen colles, protagonistes, virtuts constructives, resultats, triomfs, reportatges i imatges del procés de fer i desfer castells suposa sovint un pou de problemes perquè hi ha colles que se senten ignorades, d’altres infrarepresentades i es creen sospites sobre suposats excessos de protagonisme que alguns personatges o colles aconsegueixen. 'Obrint plaça' s'ha distanciat de tot això. Ha optat per parlar del món casteller de manera transversal i fer-ho a partir de tot allò que és comú a la resta de mortals. L’espectador entén de seguida quins protagonistes són els castellers, quins formen part de l’entorn i quins senzillament apareixen com a especialistes d’un fenomen emocional concret: psicòlegs, fisioterapeutes, actors... Ens distanciem, per tant, d’agendes castelleres, resums de jornades importants, reportatges de caràcter històric, repàs de trajectòries de caps de colla i temàtiques específiques que fereixen sensibilitats dins la mateixa comunitat. Crea un relat del món casteller més narratiu i emocional que no pas informatiu. És insòlit però a 'Obrint plaça' pràcticament no es veuen castells, ni pinyes, ni places plenes de gom a gom. Si ja fa anys que hem entès que es pot parlar de futbol sense veure tota l’estona imatges d’un partit, per fi a algú se li ha acudit convertir els castells en una cosa quotidiana com si fóssim un país normal.