La reconquesta televisiva de Vox
Diumenge vam ser testimonis d’una nit històrica: Andalusia no tindria un govern del PSOE per primera vegada en democràcia i, a sobre, es produïa el 'sorpasso' de Vox, que suposava la irrupció de la ultradreta (com a mínim la més descarada) en un Parlament espanyol. Tot i que la majoria de catalans van optar per fer el seguiment a través de TV3 (459.000 i 16,2% de quota), la televisió pública va fer un programa de mínims, tant a nivell d’analistes com d’ambició informativa i desplegament de mitjans. Ja sigui pels vincles de Catalunya amb Andalusia com pel que suposava políticament, l’especial amb Ramon Pellicer va quedar pobre.
La segona opció dels catalans va ser l’especial de La Sexta i l''Objetivo Andalucía' amb Antonio García Ferreras al capdavant (353.000 i 13%). Des de dos quarts de vuit de la tarda ja feien bullir l’olla electoral fent política-ficció. El més inquietant, el grafisme dels percentatges de vot i els escons. Més enllà de les columnes de colors, van utilitzar la imatge virtual dels candidats com si els tinguessin a peu dret al plató, com maniquins vivents. Ara bé, el de Vox no hi era. Dues hores de no-res informatiu com a prèvia per engegar la maquinària del tremendisme periodístic de Ferreras, un home que ha perdut la capacitat d’aprofundiment per convertir-se en un ventilador de crits per proclamar dades del ‘pactómetro’ i repetir titulars expectants amb entonació alarmant. “¡Un terremoto a nivel nacional!”, “¡Un tornado!”, exclamava un Ferreras desbocat.
A La Sexta, per cert, la van vetar a l’hora d’accedir a la seu de Vox. Malgrat això, van mantenir de manera gairebé permanent en pantalla la seva festa ‘de la reconquesta’. Just quan va comparèixer la derrotada Susana Díaz, Ferreras havia fet una pausa per als anuncis. I mentre el del PP, Juanma Moreno, feia el seu discurs, van tallar per escoltar el que deia Albert Rivera tot i que Ciutadans tenia menys vots.
És evident que els poders de l’Estat han coadjuvat perquè Vox existeixi i participi dels mecanismes democràtics, però els mitjans de comunicació han contribuït a normalitzar l’extrema dreta. Des d’abans de l’estiu que les televisions privades han convertit el franquisme en una opció legítima, donant cobertura a tota mena de feixistes defensors de les idees del dictador. Les teles han prioritzat Vox il·lustrant amb imatges festivaleres els seus mítings i eludint el concepte ‘ultradreta’. I els seus representants i simpatitzants han tingut barra lliure en tota mena de magazins i informatius. Des de fa mesos Vox ha fet la seva reconquesta televisiva a les privades.
Sorprenentment, Antena3 no va fer especial, sinó que es van limitar a fer ‘El peliculón’. No deixa de ser curiós que la cadena que durant més hores ha donat cobertura a tota mena de tertulians amb idees d’ultradreta i que té uns informatius esbiaixats que carreguen cap a la mateixa banda no se sumés a la festa.
