Retrat d’un maltractador
La plataforma Filmin ha estrenat El incendio (Deadwater Fell), una minisèrie de només quatre episodis que explica la investigació de l’assassinat d’una dona i les seves tres filles en un incendi. El pare de la família, l’únic supervivent i l’afectuós metge del poble, no és qui semblava ser. Però la sèrie, encara que ho pot semblar, no juga a crear un suspens fins a descobrir el culpable en el darrer episodi. No s’ajusta a l’estructura del clàssic whodunnit (qui ho ha fet) per provocar una sorpresa final a l’espectador. A El incendio els personatges, la policia i els espectadors tenen clar de seguida el sospitós. El que t’atrapa és entendre la manera d’actuar d’un maltractador i com aconsegueix enganyar el seu entorn, convertint-se en un home respectat i estimat per la comunitat d’un petit poble de la costa escocesa. La sèrie té certes reminiscències de Broadchurch perquè té l’actor David Tennant com a protagonista en el context d’un crim en una localitat britànica. Comparteix, en algun moment, l’atmosfera anímica, però en cap cas és el mateix tipus de ficció. Aquesta minisèrie és més aviat un drama psicològic que pretén explicar, des dels indicis més diminuts a les circumstàncies més evidents, com va augmentant la violència domèstica i com el responsable és capaç d’executar-la i dissimular la seva conducta durant anys, i aconseguir que el terror que provoca a la seva família passi absolutament inadvertit.
La sèrie, que ha tingut un gran èxit al Regne Unit, aconsegueix crear un clima de tensió per la manera com subministra i ordena la informació. A partir de constants salts temporals i flash-backs, els personatges que envolten el sospitós aniran entenent detalls, descobriran com ells mateixos també van ser víctimes de la seva manipulació, entendran tard senyals d’ajuda que no van saber interpretar. Per tant, de mica en mica, s’anirà construint el tarannà d’un maltractador, especialment des de la mirada de la parella que eren els millors amics del matrimoni i que sempre es van pensar que, més enllà dels típics entrebancs quotidians, vivien en un context exemplar. El incendio té molta cura de no justificar mai l’assassí ni buscar raons que argumentin les seves accions. Mostra, senzillament, la seva habilitat per camuflar-se i exhibir una gran humanitat quan, en realitat, és un home fred, calculador i capaç d’executar un assassinat atroç. La tragèdia, però, provocarà que emergeixin nous conflictes, secrets i situacions que havien quedat encobertes. Lynsey Miller, la directora, aprofitarà tot aquest pòsit per jugar amb els silencis, parlar de la incomunicació i de com es perpetua la masculinitat tòxica. El incendio posa la lupa en la dimensió humana que envolta un crim i no tant en la policial. Deixa un regust amarg però també un bon retrat del perfil d’un maltractador d’aquells que habitualment protagonitzen les notícies més tràgiques dels informatius.