‘Salvados’: un cara a cara desesperant
Nou cara a cara a Salvados, amb Inés Arrimadas i Marta Rovira. Boníssima la idea de començar al revés, mostrant la valoració que feien per telèfon totes dues del debat un cop acabat. Sobretot, quan podies comparar el que deien amb com havia anat realment. Magnífic l’espai i l’ambientació. Televisivament era un clima propi de vetllada càlida i conversa apassionant, que contrastava amb l’escena resultant: la fredor en el tracte entre elles es va fer evident de bon inici. La batalla dialèctica va ser més aviat pobra, elemental i tòpica. La tensió es va traslladar al sofà de casa. Els arguments (o la seva absència) podien fer sortir de polleguera o provocar vergonya aliena en l’espectador.
Jordi Évole va proposar un repte inicial en què Arrimadas i Rovira havien de contestar preguntes sobre l’atur, els refugiats, l’educació i la violència masclista. La prova inesperada té una subtil finalitat que s’ajusta força a la línia editorial de Salvados. L’astúcia periodística vol demostrar que el Procés resta atenció i efectivitat política a altres àmbits que sí que són de vital importància per als ciutadans.
Évole va repartir a parts iguals preguntes per tensar el debat i complicar el paper de les convidades. Arrimadas es va recrear en les mentides habituals sobre l’educació a Catalunya i el dramatisme de les conseqüències del Procés: “Hay personas que han llorado al cambiar la empresa de sede fiscal”. També va recórrer a l’estratègia dialèctica del venedor d’enciclopèdies: reiterar el nom de l’interlocutor per adquirir certa superioritat dialèctica. Rovira, per la seva banda, va ser d’una ingenuïtat argumental sorprenent i va mostrar una actitud resignada televisivament insòlita. Emmudir i posar cara d’estupefacció o de circumstàncies davant dels atacs més gastats del rival polític no només no serveix de res sinó que perjudica.
És al·lucinant que, tenint en compte com són de repetitius, tòpics i en moltes ocasions falsos els exemples de Ciutadans i el PP contra l’educació, TV3, els Mossos..., els polítics independentistes no hagin treballat arguments contundents per rebatre’ls, eficaços i amb dades. I més anant al Salvados, un programa que planteja estratègies pensades amb astúcia que exigeixen bagatge i habilitat per sortir-ne airós. El silenci de Rovira quan Arrimadas li va demanar d’on havien tret les dades dels votants per al referèndum va ser esbalaïdor. Va estar bé Évole, al final, demanant a Arrimadas si acceptaria un referèndum pactat en cas que guanyés el bloc independentista i a Rovira preguntant si dimitiria en cas que s’esdevingués el contrari. Reveladores les respostes. Al final, el presentador els va preguntar per l’encert de la temperatura i la il·luminació, al·ludint amb sarcasme un pèl rancuniós a les crítiques que ha rebut Salvados altres vegades. Encara resultarà que el victimisme s’encomana.
