Susanna Griso, al rescat de Millo

Dimecres al matí, a 'Espejo público', Susanna Griso entrevistava Enric Millo. Era la primera aparició que feia en un mitjà de comunicació des que va declarar en el judici al Procés. Tot just començar, la presentadora li va posar el fragment de la seva intervenció en el judici i la va contrastar amb la resposta que va donar el 6 d’octubre del 2017 a Lídia Heredia a TV3. Vistes les dues versions oposades, Griso li va preguntar: “¿En qué quedamos?” I Millo va respondre: “Si hubiésemos visto todo el fragmento entero de la entrevista que me hicieron en TV3 veríamos la coherencia total de mis declaraciones. No he cambiado mi opinión”. Si Millo va ser coherent i va dir el mateix en les dues ocasions, ¿per què no ho ensenyen? ¿Per què 'Espejo público' no posa el fragment de TV3 en què Millo diu el que assegura que va dir? Millo demanava haver vist el fragment sencer. A TV3 el van posar de manera encara més extensa que a 'Espejo público' i no ho deia. Fins i tot a la web de TV3 es pot recuperar l’entrevista sencera. ¿Com és que, si volen demostrar la coherència de Millo, ningú (ni ell) ha trobat aquest fragment que fins i tot ell demana veure? I el més estrany: ¿per què Griso no l'hi comenta ni l'hi repregunta? Senzillament es va conformar amb una resposta que torna a ser falsa.

El despropòsit periodístic no s’acaba aquí. Quan els tertulians d’'Espejo público' van pressionar Millo perquè valorés la declaració de Zoido en què va carregar-li les culpes a ell i Millo no sabia què contestar, Griso el va protegir: “Señor Millo, no le vamos a apretar más porque no va usted a pronunciarse contra el que fue en ese momento ministro de Interior...” Ella el va ajudar a tancar el tema. Després, Griso va recordar-li que “sus declaraciones en el Supremo le han valido un linchamiento en las redes sociales y en algunos medios de comunicación catalanes, hasta Gerard Piqué le ha acusado de manipular y mentir”. L’afirmació de Griso era incorrecta. Piqué no el va acusar pel seu testimoni al judici sinó perquè Millo va penjar a Twitter un vídeo escapçat i tret de context que acusava Cuixart d’impedir la sortida de la secretària judicial. Quan Piqué el va acusar de manipular mostrant-li el vídeo complet, Millo va esborrar el seu tuit. Això Griso ho va eludir. Griso, amb cara de pena, sí que li va preguntar com havia viscut els linxaments, va recordar que Millo havia donat un ronyó a la seva dona malalta i va emetre una antiga intervenció de la seva filla a 'Espejo público' en què la noia destacava la bondat del seu pare. Griso també li va preguntar: “¿Es verdad que no le han querido servir en un restaurante?” Durant l’entrevista, tant Griso, com Millo, com Toni Bolaño van assenyalar els mitjans catalans com a part del linxament sense analitzar amb rigor què ha provocat aquesta reacció. Pensa el lladre vell que tots són com ell. Griso, més que una entrevista periodística des del rigor, va fer un acte de rescat, ple de compassió, una victimització d’Enric Millo, sense cap interès en esbrinar si els retrets de mentir i manipular tenien, potser, una base sòlida. 'Espejo público' ha perpetuat les seves tergiversacions.