La teatralitat de les visites al rei
L’operació cardíaca al rei emèrit Joan Carles ha posat el focus sobre la Corona. Com que el seu estat de salut és delicat des de fa temps i l'última intervenció quirúrgica afecta un òrgan vital, l’ingrés hospitalari manté alerta els mitjans de comunicació, que estan pendents de qualsevol detall de la seva evolució. Cada dia, els magazins i informatius de les cadenes espanyoles ens informen de si el monarca ha passat a planta, si ha caminat per l’habitació, si ha començat la rehabilitació o si ha tolerat bé la dieta tova. Però, més enllà dels informes mèdics oficials, hi ha un relat televisiu més visual perfectament tramat pel departament de comunicació de la casa reial. Les visites al rei tenen una escenificació davant de les càmeres amb un missatge intencionat. Es crea una narració que s’esforça per transmetre optimisme. L’accés de la seva esposa i els seus fills per visitar-lo no es fa de manera discreta sinó que els cotxes amb què arriben s’aturen davant la porta principal de l’hospital. Tant el rei Felip VI com la reina Letícia van vestits amb roba de colors estivals, més informals, saluden somrients i atenen els mitjans que els esperen. Diàriament, les visites de les infantes Cristina i Helena i els seus respectius fills són comentades com si es tractés d’una desfilada de models en què hi ha un control exhaustiu de la llista d’assistents. Hi ha una escenificació de la família reial que pretén donar una imatge d’unitat, afecte, preocupació i fins i tot alegria, perquè cal evidenciar que l’estat del pacient és òptim. Malgrat els draps bruts que fa temps que es filtren sobre les relacions conflictives entre els seus membres, les desavinences entre les reines, la vida lúdica i dissipada del net més gran i el fet de tenir un gendre a la presó, tot plegat queda tapat amb un ingrés hospitalari que ha servit d’estratègia per crear una aparença més idíl·lica de la família.
Encara que aquesta rutina televisiva de mostrar les visites entrant i sortint de l’hospital hagi adquirit un cert aire de naturalitat, és obvi que els programes i informatius fragmenten allò que realment passa a la porta de l’hospital. Per exemple, si el rei Felip VI o la infanta Helena arriben conduint ells mateixos, aturen el cotxe de qualsevol manera davant la porta, però hi ha algú que a continuació s’encarrega d’aparcar-lo i, posteriorment, tornar-lo a deixar a la porta estratègicament encarat cap a la sortida perquè el rei Felip VI no hagi ni de maniobrar quan marxi. És un acte teatral perfectament calculat perquè la desaparició temporal del rei emèrit no comporti cap sospita sobre l’estat de salut del monarca o sobre les relacions internes de la família reial. No ens enganyem, la necessitat d’exhibir diàriament l’entrada i sortida de les visites d’una manera tan òbvia no forma part d’una rutina familiar espontània. És un circ construït de cara als súbdits i la premsa.
