Tot allò que voldríem oblidar
A Netflix hi ha un documental colpidor. És del productor Simon Chinn, responsable dels esplèndids Searching for Sugar Man i Man on a wire. Tell me who I am [Explica’m qui soc] és la història de dos germans bessons idèntics, l’Alex i el Marcus. El 1982, quan tenien divuit anys, l’Alex va patir un greu accident de moto i va perdre la memòria. Va oblidar la seva vida al complet excepte el seu germà, a qui va reconèixer a l’instant. El Marcus l'hi va tornar a explicar tot: on vivien, qui eren els seus pares, per a què servien els objectes, qui eren els seus amics i quin era el seu passat. L’Alex va anar-se construint la seva pròpia història a partir de la informació i les fotografies que li va anar ensenyant el seu germà, en qui confiava plenament. Va entendre com es relacionaven les persones a partir del que observava, les instruccions que li donava el seu germà i el que veia a la televisió. L’Alex va normalitzar una convivència una mica estranya amb els seus pares, de tarannà inquietant i poc afectuós. Però tot va esclatar quan els pares van morir. La troballa inesperada d’unes fotografies tancades en una caixa forta va provocar que l’Alex fes preguntes al seu germà i va descobrir que el Marcus li havia amagat part del passat que havien viscut en comú. Hi havia una història tràgica, trista i d’un gran patiment que el Marcus lluitava per oblidar i que havia volgut estalviar-li al seu germà. Però no se’n va sortir. A partir d’aquell descobriment, la relació entre els bessons es va refredar, i el documental serveix per fer les paus entre tots dos, restablir el fort vincle que tenien i omplir les llacunes més tràgiques de la memòria que havien quedat incompletes.
El documental s’estructura en tres actes. El primer és el punt de vista de l’Alex, des del seu accident fins al descobriment d’uns fets que li provoquen un daltabaix emocional i psicològic molt fort. El segon és el punt de vista del Marcus en el mateix període de temps i justificant per què va voler amagar part del passat al seu germà. El tercer acte és totalment catàrtic. La gravació en si serveix per fer evolucionar els fets. És el cara a cara entre els dos germans, que s’asseuen l’un davant de l’altre perquè el Marcus doni a l’Alex els detalls de tot allò que li va amagar malgrat saber que li provocarà un dolor enorme. L’Alex reivindica el seu dret a conèixer el seu passat encara que no sigui idíl·lic.
Tell me who I am és una història emocionalment potent que reflexiona sobre com construïm la nostra identitat, el paper de la memòria i els records a l’hora de ser com som. També sobre la manera de documentar el nostre passat i com les fotografies són només un fragment de realitat que pot distorsionar, completament, la nostra història. Tell me who I am és una història insòlita i pertorbadora que et fa pensar sobre el valor que té, en la nostra identitat, tot allò que alguna vegada hem volgut oblidar.
