L’últim tabú d’Irlanda
Dimecres al vespre, en el 60 minuts del canal 33, vam poder veure un reportatge colpidor sobre la polèmica que hi ha a Irlanda amb l’avortament. Allà, encara ara, és il·legal i està penat amb catorze anys de presó. Només quan una dona està en perill de mort i l’avortament li pot salvar la vida, és acceptat. És el cas de les suïcides. Però calen un seguit de complexos requisits mèdics plens de barbaritats per executar-ho. Per tant, les dones que decideixen avortar, pel motiu que sigui, es veuen obligades a sortir del país per fer-ho amb garanties. D’aquest viatge n’ha sortit una frase feta eufemística, “take the boat”, és a dir, “agafa el barco”, que és el títol del reportatge. A Irlanda, això és sinònim d’avortar. Però també té connotacions d’expulsió, de tabú i de menyspreu. Són delinqüents. Les irlandeses agafaven el barco per anar a la Gran Bretanya. Ara hi van en avió, però la frase perdura. El poder de l’Església catòlica a Irlanda i les associacions pro vida (finançades per la dreta nord-americana) exerceixen una força social que impedeix avançar. El reportatge és francès, un país on l’avortament és un dret fonamental de les dones. Per tant, la mirada sobre la polèmica irlandesa pel que fa a l’avortament té un punt d’astorament.
El documental és molt commovedor perquè entrevista un seguit de dones irlandeses que van haver d’agafar el barco: per violació, per no poder assumir econòmicament un fill, per la convicció de no tenir un fill, per malformacions greus en el fetus...
El drama té noms, cares i sentiments. De mica en mica, les dones van explicant el seu cas i és corprenedor els punts en comú que tenen les seves històries. Les entrevistes estan ben fetes perquè pregunten detalls que poden semblar insignificants però que en canvi es desvelen com a situacions reveladores. Per exemple, l’enorme malestar de totes elles quan, un cop ja havien avortat, van haver de fer el viatge de tornada a corre-cuita malgrat el malestar físic. Amb pèrdues hemorràgiques importants han de pujar a l’avió o dormir en albergs de mala mort on han temut morir sense que ningú sabés que hi eren. No tenen l’ajuda dels metges, perquè a Irlanda també condemnarien sense llicència i a anys de presó qui col·laborés en un avortament. Les dones estan desemparades i posen en perill la seva vida. Moltes d’elles, malgrat que han passat molts anys, encara ploren recordant aquella experiència.
Agafa el barco és un reportatge colpidor perquè, tot i no posicionar-se de manera explícita i explicar els arguments dels grups pro vida, sí que desenvolupa una sensibilitat molt gran amb el patiment de les dones protagonistes. Fa prendre consciència del drama que suposa un avortament. Malgrat centrar-se en Irlanda, el relat és universal. El reportatge demostra, un cop més, l’opressió i la violència que continuen exercint els governs contra les dones.
