Amb la vènia de Manuel Marchena
Diumenge, el '30 minuts' va emetre 'Entre togues. 52 dies al Suprem', una anàlisi dels engranatges judicials que van començar el 9 de novembre del 2015 i que desembocaran en una sentència al Procés en els propers mesos. El reportatge va aconseguir més de mig milió d’espectadors, una xifra que confirma l’interès mediàtic que, des de fa anys, genera tota la informació (i l’espectacle) vinculada amb el conflicte entre Catalunya i Espanya. 'Entre togues' començava, precisament, amb un muntatge al·legòric de confecció d’una toga, fins i tot amb una lleugeríssima picada d’ullet amb perspectiva de gènere, perquè a l’escut de l’estrella que s’hi cosia el càrrec era en femení: magistrada. Potser un acte simbòlic perquè bona part de les veus que escoltaríem a continuació eren masculines. El procés de costura de la toga semblava al·ludir també a les costures interiors dels sistema judicial espanyol.
El primer quart d’hora era un 'crescendo' de com s’ha anat judicialitzant el conflicte polític, tant a través de les ordres d’investigació policial que donava la Fiscalia com d’anteriors judicis que ara s’entenen en clau d’advertència. Impressionaven les imatges del febrer del 2017 en què Francesc Homs declarava per la consulta del 2014, sobretot per les cares que ara hi reconeixem després de les cinquanta-dues sessions al Tribunal Suprem: Marchena, Moreno... són rostres que ara resulten familiars i que evidencien que el Procés no els ve de nou.
El reportatge comptava amb múltiples veus expertes, amb diversitat de punts de vista. Alguns excàrrecs eren rellevants i significatius perquè provenen del mateix Tribunal Suprem i, per tant, coneixen a la perfecció les interioritats del sistema. José Antonio Martín Pallín, magistrat emèrit, denunciava com s'ha normalitzat el fet que la Fiscalia General de l’Estat i la sala segona del Suprem s’hagin convertit en organismes tan pròxims quan teòricament haurien de ser independents. Quan se li preguntava el motiu, ell contestava: "Pregúntaselo a Marchena y a Soraya Sáenz de Santamaría".
El '30 minuts' anava construint un compendi de noms protagonistes, posava el focus en les excepcionalitats judicials, en les estratègies poc habituals, en la voluntat d’un procediment penal en un conflicte polític i ho anava encaixant hàbilment amb les imatges d’arxiu del judici i les veus dels seus protagonistes. Les absències dels fiscals que han declinat participar en el reportatge s’indicaven al final. 'Entre togues' és una operació quirúrgica per descobrir les interioritats del sistema judicial en relació al Procés molt interessant per agafar perspectiva i entendre el punt on hem arribat. La llàstima és que, amb la vènia de Marchena, no sigui ell mateix qui pugui veure el reportatge. Tot i que després de tantes sessions ja tenim clar que no li agrada veure vídeos que facin trontollar el relat que, des del 2015, sembla que està predeterminat.
